Els discursos de Cap d'Any dels presidents autonòmics van estar marcats enguany pels retrets a Catalunya. Així ho van fer els presidents d'Aragó, Galícia, Astúries, Extremadura i Castella-la Manxa, amb la mirada fixada també en la negociació del nou model de finançament. En canvi, la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, va tenir paraules més amables per a Catalunya i va enviar un missatge d'«afecte i amistat». Un dels més durs va ser el president de l'Aragó, Javier Lambán, que va fer exhibició del retorn de les obres d'art al monestir de Sixena. Per la seva part, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, va demanar directament «conseqüències polítiques» contra Catalunya.

El president de l'Aragó, Javier Lambán, del PSOE, va pronunciar el seu discurs des del monestir de Sixena, envoltat de les obres d'art que es van traslladar provinents del Museu de Lleida en aplicació de l'article 155. «La qüestió catalana és el problema més gran que té Espanya i, segurament, per veïnatge, l'Aragó és la comunitat més afectada. Implicar-nos en la solució és obligada defensa dels nostres interessos», va afirmar.

El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va demanar directament «conseqüències polítiques» pel procés independentista a part de les «conseqüències jurídiques inevitables». A més, va reclamar que el nou sistema de finançament no beneficiï especialment Catalunya. «La deslleialtat no es pot premiar amb finançaments a mida o projectes que no garanteixen el respecte a la llei», va argumentar.

Per la seva part, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, també va ser dur amb l'independentisme i va assegurar que no estarà al marge de la situació política a Catalunya perquè, diu, està en joc el seu finançament: «No veuré com una cosa aliena el que passa a Catalunya. Estan en joc els nostres drets, la nostra sanitat, la nostra educació, el nostre finançament. Que ningú s'enganyi, a tots ens afecta el debat nacional».

En la mateixa línia, el president d'Astúries, Javier Fernández, va alertar que hi ha molt en joc en el nou sistema de finançament, com ara els diners per a hospitals i escoles. I va avisar que la seva posició és «molt clara»: rebutjar els «privilegis» que reclamen alguns territoris.

Des d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara va voler agrair la feina de la policia i la Guàrdia Civil en un any «complex» per a Espa-nya per l'«intent de sedició d'alguns polítics de Catalunya».