L'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya i líder d'ERC, Oriol Junqueras, va manifestar ahir davant els magistrats del Tribunal Suprem que han de revisar la seva presó preventiva perquè és un «home de pau», amb conviccions religioses i que cerca el «diàleg bilateral» en el conflicte polític existent a Catalunya.
«Vull pregar-los que em posin en llibertat. Els valors de civisme i pau intentaré que siguin predominants allí on tingui influència», va dir, i va precisar que no defensa camins violents i que, per tant, no existeixen motius per mantenir la mesura de presó provisional que pesa sobre ell des del 2 de novembre pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
El líder d'ERC va aprofitar la seva intervenció de pocs minuts al final de la vista per recalcar que ell no ha fet mai cap declaració insultant o ofensiva, i va demanar que el deixin en llibertat per poder exercir el càrrec de diputat després de la seva elecció a les eleccions catalanes del 21 de desembre, segons fonts presents en la sessió.
La Fiscalia es va oposar a la seva petició en considerar-lo «promotor» del procés sobiranista que va acabar amb la celebració del referèndum i la declaració unilateral d'independència el 27 d'octubre. A més va advertir que un hipotètic nomenament en un futur Govern no pot afectar a la seva situació de presó provisional perquè «la Justícia no és una moneda de canvi».
Les mateixes fonts van explicar que el fiscal Javier Zaragoza, al qual acompanyava qui va ser fiscal general de l'Estat Consuelo Madrigal, ha fet una llarga exposició relacionada amb el delicte de rebel·lió pel qual s'acusa l'exvicepresident català i li va etzibar que la crida a la mobilització ciutadana fa molt probable la violència, mentre que qui realitza aquestes crides els resulta indiferent que es produeixi. Es referia als incidents que es van produir a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre durant els registres per la celebració de la consulta.
Per això va manifestar que «el pacifisme i el civisme són més que bones paraules» i que han de ser recolzades per fets, i ha defensat que persisteix el risc de reiteració delictiva pel que fa a les crides de Junqueras a la mobilització social.
La Sala penal del Tribunal Suprem, integrada pels magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge, va començar a deliberar després de la fi de la vista, i a 2/4 de 3 del migdia van interrompre la mateixa postergant-la per avui.
En declaracions als mitjans de comunicació, el lletrat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, va explicar que en la vista es van centrar en l'«objecte real» del recurs, que és la petició de llibertat, i que la seva exposició va girar entorn de tres punts clau: que no hi ha «cap risc» de reiteració delictiva, que els fets no són constitutius d'un delicte de rebel·lió i que no va participar en cap tipus d'acció violenta.
La defensa de Junqueras va demanar al tribunal que no se centri en el debat de fons perquè aquest no és l'assumpte del recurs i va plantejar que s'efectuï el trasllat de la presó madrilenya d'Estremera a una altra més propera a Catalunya en cas que no se n'acordi la llibertat. La competència per autoritzar el moviment de Junqueras correspon a l'instructor, Pablo Llarena, per la qual cosa la defensa de Junqueras hauria de dirigir-se, i així ho farà, al jutge per demanar el seu acostament a Catalunya. «Ho demanarem totes les vegades que calgui», va asseverar el lletrat en referència a futures sortides per participar en la sessió constitutiva del Parlament el 17 de gener o al debat d'investidura del nou president a principi de febrer.
Alternativa a Puigdemont
El portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va assegurar que és de «pur sentit comú» que Junqueras ostenti la presidència de la Generalitat en cas que Carles Puigdemont «no pugui tornar» de Bèlgica, ja que aquest «pla B» seria el més semblant a restituir el «govern legítim».
