L'alcalde de Solsona recuperarà l'escó si els exconsellers a Brussel·les renuncien al seu

Aquesta possibilitat va agafar força durant la jornada d'ahir després que el portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, assegurés que tindria «tot el sentit del món» que Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí renunciessin al seu escó al Parlament per tal que les forces independentistes poguessin sumar majoria. Això sí, la cessió implicaria que «automàticament» entressin al Govern com a consellers, ja que per ser conseller no cal ser diputat.

El líder de Demòcrates va excloure Puigdemont d'aquesta mesura i va refermar la seva aposta perquè encapçali novament el Govern de Catalunya. De fet, la formació vol que l'executiu es restitueixi tal com va quedar abans de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, de manera que Oriol Junqueras tornés a ser vicepresident.

L'alcalde Solsona ocupava el lloc número 6 de la llista dels republicans per Lleida, on la formació va obtenir cinc diputats. La llista estava encapçalada per la consellera d'Agricultura destituïda Meritxell Serret, que ara és a Bèlgica.

De totes maneres, el diputat electe d'ERC al Parlament Roger Torrent no va precisar ahir si els dos consellers de la seva candidatura que són a Bèlgica renunciaran a l'acta de diputat, en tenir molt difícil tornar a Catalunya per la seva situació judicial: «Prendran la millor decisió personal per afavorir el bé col·lectiu».

Ho va dir en roda de premsa en preguntar-li si els quatre exconsellers que són a Brussel·les haurien de renunciar a l'acta perquè recaigués en candidats no investigats i apuntalar així la majoria independentista en el Parlament. Torrent va explicar que el seu partit està en contacte permanent amb els seus consellers destituïts a Bèlgica, als quals fa partícips de les negociacions per a la investidura i la mesa del Parlament, i va concloure que «el bé comú determinarà les seves decisions personals com fem tots els diputats d'ERC».

Si els exconsellers renunciessin a l'acta podrien tornar a ser consellers, ja que no es necessita ser diputat per formar part del Govern; no obstant això, ningú planteja que l'expresident Puigdemont faci aquesta renúncia, ja que per ser president sí que és requisit indispensable ser parlamentari.

La investidura telemàtica

D'altra banda, Torrent va defensar ahir que correspon als lletrats del Parlament i no al seu partit exposar com pot ser investit president Puigdemont, ateses les circumstàncies excepcionals en què es troba, ja que és a Bèlgica.

Per la seva banda, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va rebutjar ahir que Puigdemont pugui governar a distància, des de Bèlgica, «per WhatsApp o per Skype». Al seu parer, planteja aquesta possibilitat perquè «viu a Matrix, en un món paral·lel» on és president d'«una República que no existeix». Atès que li sembla «pràcticament impossible» que Arrimadas presideixi la Generalitat, el líder de Ciutadans va demanar als partits independentistes que, si governen, «almenys respectin la majoria social, les lleis i el reglament del Parlament».

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va fixar com una prioritat «imprescindible» que aquest inici de legislatura «no s'escullin persones que no puguin exercir en plenitud les seves responsabilitats». Els socialistes ho defensen així de cara a una eventual investidura telemàtica de Puigdemont a la presidència del Govern. «No existeix» aquesta fórmula, va reblar el dirigent dels socialistes catalans. En roda de premsa ahir, Iceta va defensar que Catalunya s'ha de governar des del Palau de la Generalitat i de fet creu que «no seria bo» tenir un cap de l'executiu que no resideixi al país.

El PP va avisar que una investidura telemàtica seria «il·legal», i va anunciar que la recorreria al Tribunal Constitucional. El coordinador general dels populars a nivell estatal, Fernando Martínez-Maillo, va titllar de «surrealista»i una «barbaritat» la possibilitat d'investir el president destituït de manera telemàtica, i va opinar que el reglament del Parlament «no ho permet».