L'expresident de Bankia, exministre d'Economia i exdirector gerent de l'FMI, Rodrigo Rato, va car-regar ahir contra el ministre d'Economia, Luis de Guindos, i contra el Govern de José Luís Rodríguez Zapatero per la gestió de la crisi financera.
En compareixença ahir al matí davant la Comissió d'Investigació sobre la crisi financera a Espanya del Congrés dels Diputats, Rato va criticar que De Guindos afirmés, poc després de prendre possessió del càrrec amb el canvi de govern del 2011, que «el sector bancari espanyol necessitava 60.000 milions d'euros addicionals» per al seu rescat i que exigís més endavant la dimissió de Rato. La primera afirmació va comportar, segons Rato, «la caiguda de les accions de tots als bancs» i la segona, que les accions de Bankia s'enfonsessin. D'altra banda, va acusar el govern de Zapatero d'ignorar les advertències de l'FMI el 2006 i el 2007 -quan Rato n'era director gerent- sobre l'arribada de la crisi. En canvi, durant la seva intervenció inicial, Rato va evitar assumir responsabilitats.
Segons Rato, el Fons Monetari Internacional va recomanar la professionalització de les caixes d'estalvis i l'obertura al mercat de capitals en un informe del 2006, encarregat pel govern Aznar -del qual Rato era ministre d'Economia- el 2003, recomanacions que «lamentablement no van produir cap efecte a les autoritats espa-nyoles d'aquell moment». Rato va afirmat que l'FMI també va advertir el govern de Zapatero el 2007 «dels desequilibris que s'apreciaven en el creixement del dèficit exterior» d'Espanya, advertència a la qual els representants espa-nyols van respondre afirmant que «l'estabilitat macroeconòmica estava garantida».
D'altra banda, Rato va defensar la sortida a borsa de Bankia el 2011, operació per la qual el president de l'entitat durant aquell període està sent investigat per l'Audiència Nacional juntament amb 34 persones més. Rato va assegurar que ningú els va desaconsellar la sortida a borsa i que van «complir tots els requisits legals». «Bankia sí que tenia provisions suficients i fons disponibles per cobrir ajustaments», va afirmar Rato.
En aquest punt, Rato va culpar De Guindos d'haver provocat la caiguda del valor de les accions de Bankia i va criticar l'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, per haver demanat 19.000 milions d'euros de rescat.
A més, també va acusar el ministre d'organitzar el rescat a Bankia amb els competidors de l'entitat perquè aquests se'n beneficiessin. Segons Rato, els bancs encarregats de fer les previsions de les provisions que podria necessitar Bankia amb la seva nacionalització van ser després «els grans receptors dels dipòsits» que van sortir després del rescat. També va afirmar que De Guindos va excloure el Banc d'Espanya de l'operació de rescat a Bankia i de la resolució de la crisi bancària. «Va ser una decisió política», va insistir Rato.
Rato també va negar que hi hagués una «bombolla immobiliària» a Espanya en el moment en què ell era ministre d'Economia del govern del PP presidit per José María Aznar. Rato va defensar la seva gestió i va evitar comentar, preguntat per diverses formacions polítiques, si el govern d'Aznar en va ser responsable amb la llei de liberalització del sòl, entre d'altres. De fet, Rato va defensar que el govern del PP va iniciar «reformes estructurals» beneficioses per a l'estabilitat econòmica que no van ser continuades durant la legislatura de Zapatero. La compareixença de Rato s'emmarca en la Comissió d'Investigació sobre la crisi financera a Espanya.
D'altra banda, Rato va rebutjar que sigui un delinqüent, després de ser acusat de defraudador per diversos grups durant la seva compareixença davant la comissió que investiga la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d'estalvi.
A la pregunta de la portaveu d'ERC, Ester Capella, de si va rebutjar l'oferiment de José María Aznar per succeir-lo al capdavant del PP per por de ser «el primer president del Govern acusat de corrupció», Rato va replicar que cap dels delictes dels quals se l'acusa és anterior al 2004.
«Si m'acusa vostè, aquí té els tribunals, però no em difami només perquè vostè està protegida. Això d'acusar la gent i insultar-la quan ve al Parlament, la veritat és que és una pena i un desprestigi per a la institució», va replicar, considerant que Capella l'estava «insultant».
No obstant això, la de Capella va ser la primera de diverses intervencions dures, com la del portaveu del PSOE a la comissió, Pedro Saura, que es va remetre a un informe de l'Agència Tributària que suposa, al seu parer, el «retrat d'un defraudador i gestor sense principis». «És repugnant el que diu l'AEAT del que ha fet vostè de la gestió de l'interès públic», va dir Saura, recordant les acusacions de frau fiscal, comptes en paradisos fiscals o el cobrament de comissions als proveïdors d'entitats públiques, com Bankia. «Saquejava l'entitat», va dir, i va remarcar que es va acollir a l'amnistia fiscal «per blanquejar» diners.
