Miquel Roca, el ponent dels nacionalistes catalans en la redacció de la Constitució del 1978, va assegurar ahir al Congrés que la Carta Magna ofereix «molt marge» per acordar canvis «transcendentals» en el model territorial del país sense necessitat de reformar-la, però dins dels seus límits: «La Constitució s'ha de respectar en la seva integritat, no hi ha vies al marge d'ella», va remarcar.

L'advocat va comparèixer a la comissió territorial del Congrés que analitza el desenvolupament de l'Estat autonòmic, en una sessió en què també ho van fer dos altres pares de la Constitució, José Pedro Pérez-Llorca i Miguel Her-rero Rodríguez de Miñón. Els tres van coincidir en aquesta mateixa idea, que cal avançar en l'Estat autonòmic sense canviar la lletra de la Carta Magna.

L'exportaveu de CiU va dir que és «evident» que el model territorial pot ser millorat, però no és necessari per a això reformar la Constitució, sinó assumptes importants com el finançament autonòmic i la funció del Senat, així com canviar «petites coses» que poden tenir grans efectes. El problema del model, va sentenciar, no és competencial, de qui fa què, sinó que té altres components. «Podríem operar en el terreny de les despeses, dels accents, de la proximitat, dels reconeixements i de les sensibilitats», va dir.

Pel que fa al Senat, ha assenyalat que potser va ser la principal «equivocació» de la Constitució del 78, per falta d'experiència i per certa «pressa» en acabar els treballs, va admetre. Va apostar per una cambra en la qual les comunitats autònomeses trobin, discuteixin i prenguin decisions.

El jurista va defensar l'existència de singularitats i que aquestes siguin respectades en la Constitució, perquè, segons la seva opinió, és una cosa consubstancial a la democràcia. Va afegir que això no és defensar privilegis, sinó precisament perseguir la igualtat mitjançant el respecte a les diferències. «Singularitat i igualtat són les dues cares de la moneda democràtica», va dir, per insistir en la importància de les despeses.

Roca va afirmar també que vol creure que és possible el pacte i l'acord per resoldre el problema català, encara que sempre dins dels marges de la Constitució, perquè fora d'ella, ha recalcat, l'únic camí és intentar reformar-la. I va defensar la lleialtat al text constitucional en la seva totalitat. «La Constitució ens diu que tot és opinable, que tot ho podem canviar, però ens assenyala unes vies. Això és la lleialtat», va insistir.

Les paraules de Roca, part de les quals es referien a la crisi a Catalunya, van estar seguides a la comissió pels dirigents del PDeCAT Carles Campuzano i Jordi Xuclà, malgrat que aquest partit va decidir no participar en aquests treballs per les detencions de líders independentistes i l'aplicació del 155. Els dos diputats, que només van acudir d'oients, van evitar aplaudir a qui va ser portaveu de CiU fins als anys noranta.

En ser preguntat directament si és possible el dret a decidir, va respondre que sí, i que de fet s'exerceix en cada procés electoral, on els ciutadans voten lliurement. En això consisteix el dret a decidir, ha recalcat Roca, el qual no impedeix altres reivindicacions. Es pot demanar de tot, però s'ha de tenir clar què queda fora de la Carta Magna: «No se li pot demanar a la Constitució que resolgui el que no pot resoldre», va dir.

En un missatge final als diputats, Roca es va mostrar confiat en què a un problema «polític» se li dóna una solució política. «Si per a tots vostès aquesta situacions és incòmoda, per als que creiem que el que es va fer llavors valia la pena i té encara futur, és encara molt més incòmode», va concloure.

Per la seva banda, Miguel Her-rero Rodríguez de Miñón, diputat d'UCD en la transició, va apostar per millorar l'Estat autonòmic però evitant el federalisme, un concepte que al seu parer és polèmic, indeterminat i que a més seria costós.

Herrero va inaugurar les compareixences a la comissió territorial oberta al Congrés per estudiar el funcionament de l'Estat autonòmic.

En la seva exposició, va començar per deixar clar que només s'ha de reformar la Constitució si se li troben defectes, si es té clar què s'ha de canviar i existeix un consens ampli per a això.

Al seu parer, hi ha un altre camí, l'anomenada «mutació constitucional», l'aprovació de lleis pactades pels grans partits amb les quals s'interpreta la Carta Magna i es poden aclarir assumptes imprecisos que requereixen una definició.

«Per acord dels partits, que es plasmen en normes i pràctiques, es poden fer mutacions constitucionals importants», va dir.