Qui va ser vicepresident econòmic dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero entre el 2004 i el 2009, Pedro Solbes, va manifestar ahir que al Govern li va faltar valentia per acumular superàvit abans de la crisi i per reformar la governança de les caixes d'estalvi abans de l'esclat de la crisi.

«Crec que vam haver de ser més valents en termes de superàvit i en entrar a la governança de les caixes», va reconèixer durant la seva compareixença davant la comissió que investiga la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d'estalvi.

Durant la seva intervenció, Solbes també va admetre «clars errors de previsió en termes macroeconòmics» i també a l'hora de detectar l'arribada d'una segona recessió i la seva magnitud. «No vam ser capaços de detectar la forta recessió», va dir, recordant que si bé el Govern va anticipar una contracció del PIB del 2% el 2009, la caiguda va arribar al 3,6%.

Així mateix, va assenyalar que el 2010 l'Executiu de Zapatero confiava en «tornar a la normalitat» i recuperar el creixement, cosa que «tampoc va succeir». «Amb la segona recessió ens equivoquem totalment», va asseverar.

Solbes va assenyalar que la complexitat de la crisi no va permetre al Govern conèixer la «amplitud» de la mateixa, i ha responsabilitzat l'arquitectura econòmica de la Unió Europea i la debilitat de l'euro davant les dificultats de deute dels països membres.

«No esperàvem que l'euro reaccionés tan malament. Podríem haver-ho pensat, però en la primera intervenció de suport a Grècia es va debatre si anàvem amb l'FMI o sols», va dir, lamentant el temps que es va emprar en prendre decisions a escala comunitària, que va fer que «la crisi acabés tocant Irlanda, Portugal, Espanya o Grècia». «Vam trigar més perquè havíem d'actuar conjuntament com a europeus», va excusar.

Solbes va ser preguntat sobre el temps que va trigar el Govern a emprar recursos públics al sector financer, a diferència del que s'ha fet a altres països. Molts dels testimonis durant les sessions de la comissió han lamentat que, en retardar la injecció de recursos, el cost del rescat va ser més gran i no es van poder recuperar tantes ajudes. «No tinc tan clar com vostè la possibilitat d'haver actuat brutalment, o molt directament, abans que comencessin a veure els primer efectes», va replicar Solbes, a preguntes del diputat popular Miguel Ángel Paniagua. «Hi va haver qui ho va fer i va obligar els seus bancs a prendre diners, volguessin o no. Nosaltres no ho vam fer», es va limitar a contestar.

Respecte a la reforma de les caixes, Solbes va posar en dubte que «hagués estat possible vist el moment polític», al·ludint durant la seva intervenció a la minoria parlamentària en què es trobava el PSOE. Segons la seva opinió, «el problema no eren les caixes», sinó les característiques d'una «governança inadequada», i creu que això també afectava les possibilitats del Govern per reformar-les.