L'encara presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va comparèixer ahir per confirmar que no presentarà candidatura per repetir en el càrrec en la legislatura que arrenca ara. Forcadell, però, va avisar que «no deixa la política» perquè seguirà com a diputada d'Esquerra a la cambra i pensa continuar «treballant per un país més just i més lliure».

En aquest sentit, un dels noms que sona amb més força és el de l'exconseller d'Educació del PSC i actual diputat electe d'ERC, Ernest Maragall.

En el seu balanç, la republicana va reivindicar el seu paper i el de la majoria sobiranista de la Mesa en «no haver cedit a la censura» i haver permès «que al Parlament es pugui parlar sempre de tot».

Així, va dir que marxa de la presidència «orgullosa de la feina feta» malgrat «les dificultats, els errors i la constant judicialització de la política» per part de l'Estat espanyol. De la mateixa manera, va lamentar que durant el seu mandat s'hagin «traspassat algunes línies vermelles» en el debat polític, i de cara al futur president del Parlament, va considerar que hauria de ser algú «lliure de processos judicials» com el que ella té engegat pel procés sobiranista.

«Els anuncio que no em postularé per repetir com a presidenta del Parlament. He tancat un cicle al capdavant de la institució, en una legislatura que ja es preveia curta però intensa». Amb aquestes paraules, Forcadell va confirmar que deixa el càrrec al capdavant de la Mesa, pocs dies abans de constituir-se el nou Parlament i d'escollir-ne el president. A la seva explicació, la fins ara presidenta va comentar que plega del càrrec «orgullosa de la feina feta», malgrat «les dificultats, la judicialització constant de la política per part de l'Estat i els errors». «Crec que hem fet una tasca positiva», va afegir. És aquesta «judicialització» i la «incapacitat per al diàleg» que atribueix al Govern espanyol les que, segons Forcadell, han fet que «el principal repte en la legislatura hagi estat garantir la sobirania del Parlament, que no hi hagués lloc per a la censura».

«I fins a l'aplicació de l'article 155 i la dissolució de la cambra, crec que ho hem aconseguit. Personalment, sempre he actuat amb la voluntat de defensar la iniciativa i els drets dels diputats. Estic segura d'haver obrat amb la responsabilitat pròpia del meu càrrec, i amb la idea que al Parlament es pot debatre tot. Abans d'acceptar la censura per por de represàlies, hauria dimitit», va sentenciar. En aquest mateix sentit es va mostrar «orgullosa» d'haver aconseguit que «no ens haguem doblegat».

«No hem cedit a la censura, ens hem mantingut ferms en les nostres obligacions, hem garantit el debat i el diàleg al Parlament», va afegir satisfeta. I és que Forcadell va insistir que «en un Parlament s'ha de poder parlar de tot».

«Ampliació de drets»

La diputada electa de la CUP al Parlament Maria Sirvent va demanar al pròxim president que enfoqui la seva tasca en la «materialització de la república» catalana. Va reclamar «que la seva acció vagi encaminada precisament cap a la materialització de la república, l'ampliació de drets socials per a la majoria popular i treballadora, i l'impuls del procés constituent».

Dubte de la presidenta de l'AMI

La presidenta de l'AMI i qui va ser la número 20 de la llista de JuntsxCat per Barcelona, Neus Lloveras, va admetre ahir que governar la Generalitat des de Brussel·les «pot semblar complicat sense conèixer tots els detalls», i va manifestar que no deixarà la presidència d'aquest organisme fins que deixi la seva alcaldia.

Carambola dels comuns

Un candidat de CatECP podria presidir el Parlament si almenys sis diputats independentistes no acudissin al ple de constitució de la Cambra del 17 de gener i si rebés tots els vots de Cs, PSC i PP, en cas d'un hipotètic acord d'aquests tres grups.

El PSC inclou Espadaler

El PSC va celebrar ahir una reunió del grup en el Parlament i ha pres les primeres decisions de cara a com estructurar-se internament: la principal novetat és que situarà dins de la direcció Ramon Espadaler (Units per Avançar). L'altra és que proposa David Pérez com a membre de la Mesa.

Cs i el «subgrup» del PP

Cs farà tot el que pugui perquè el PPC tingui un subgrup parlamentari. Així ho va assegurar ahir Inés Arrimadas des del Parlament.