El conegut com a cas Palau es va iniciar durant la primera dècada d'aquest segle amb alguns anònims arribats a l'Agència Tributària i a la fiscalia on es denunciaven irregularitats comptables en l'entramat del Palau, que incloïa la Fundació Palau de la Música, l'Orfeó Català i el Consorci del Palau, amb presència de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Cultura. També la Sindicatura de Comptes va fer advertències al Parlament, així com un interventor de la Generalitat.

Durant anys aquestes advertències no van ser escoltades però el 2008 l'aleshores fiscal de delictes econòmics Emilio Sánchez Ulled va voler saber què hi havia de real darrere d'aquells anònims. El juny del 2009 va presentar una querella que va recaure al Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, amb Juli Solaz al capdavant.

A final de juliol d'aquell any es va enregistrar la imatge històrica dels Mossos d'Esquadra entrant al Palau i enduent-se'n caixes de les oficines, i el fins aleshores reconegut Fèlix Millet sortint per una porta lateral i amagant-se de la premsa amb un paraigua negre.

Tot i algunes evidències i l'escàndol públic generat, no hi va haver detencions ni imputacions immediates. No va ser fins al setembre quan, acorralats, Millet i Montull van assumir públicament, i per indicació dels seus advocats Pau Molins i Jordi Pina, que havien desviat fons de l'entitat cultural a les seves butxaques.

Setmanes després van declarar per primer cop al jutjat per malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, frau fiscal i delicte societari d'administració deslleial. Van quedar en llibertat provisional. Poc després, Millet va canviar d'advocat, i més endavant va tornar a fer-ho.

Tots dos van admetre que havien pagat despeses particulars com reformes a la llar, electrodomèstics, viatges familiars i fins i tot els casaments de les filles de Millet amb diners de l'entitat, i ho feien falsejant factures per a empreses externes o pròpies o traient grans quantitats de diners en efectiu dels comptes de l'entitat, extraccions que feien empleats del Palau a través de xecs bancaris o fins i tot lingots d'or.

Mesos després, ja el 2010, van sortir les primeres informacions que apuntaven un possible desviament de diners del Palau a CDC per finançar el partit de forma irregular, diners que provindrien de la constructora Ferrovial, un dels principals patrocinadors del Palau. El cas va passar a ser un escàndol polític.

La instrucció del cas va ser força lenta i accidentada, i el jutge Solaz va deixar el jutjat per anar a l'Audiència de Barcelona. El va substituir un magistrat que havia jutjat la corrupció d'Unió als casos Treball i Turisme, Josep Maria Pijuan.