Els tres diputats electes que són a la presó i els cinc que són a Brussel·les ja han presentat les credencials expedides per la Junta Electoral per ser diputats de ple dret a la legislatura que comença aquest dimecres al Parlament.
L'última a fer-ho ha estat la consellera d'Agricultura destituïda, Meritxell Serret, que ha realitzat el tràmit davant la Cambra catalana aquest dilluns, han explicat a Europa Press fonts d'ERC. Aquest fet, allunya a l'alcalde de Solsona, David Rodríguez de repetir com a diputat al Parlament. Rodríguez ocupava el lloc número 6 de la llista dels republicans per Lleida, demarcació on la formació va obtenir cinc escons.
Juntament amb Serret, han completat la mateixa operació els vuit diputats electes que es troben en circumstàncies excepcionals: Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Cuixart, a la presó; i Carles Puigdemont, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Toni Comín, a Bèlgica.
Majoria fluctuant
En el ple de constitució del Parlament, fixat per a aquest dimecres i que començarà a les 11 del matí, es decidirà el president de la Cambra i els altres sis membres de la Mesa, l'òrgan rector del Parlament.
Autoritzar o no la delegació del vot a aquests vuit diputats pot fer variar les majories parlamentàries que van llançar les eleccions catalanes del 21 de desembre: 70 diputats independentistes per 65 diputats no independentistes.
Si poguessin votar sense més problemes els 70 diputats independentistes, s'assegurarien sense cap risc que 4 dels 7 membres de la Mesa fossin sobiranistes i aconseguirien així una gran influència en l'ordenació de tots els debats de la legislatura.
Donant per descomptat que els tres a la presó podran votar perquè així ho autoritza el Suprem, si els cinc a Brussel·les no poguessin delegar el seu vot, llavors les forces quedarien absolutament igualades: 65 diputats independentistes contra 65 no independentistes.
En aquest segon escenari ja no estaria tan clara la presidència per als sobiranistes, i els partits que no són independentistes podrien tractar de cercar un candidat alternatiu, encara que fins ara no han demostrat tenir un candidat de consens.
Segona controvèrsia
Una vegada realitzada la constitució del Parlament, s'obrirà un nou focus de controvèrsia: si el nou president de la Cambra estaria disposat al fet que s'investís Puigdemont sense que estigués presencialement a l'hemicicle.
Diversos partits han sol·licitat un segon informe sobre aquesta qüestió i, precisament a les mans del nou president estarà si ho encarrega als lletrats de la Cambra.
