El conseller de Justícia en la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea (UE) i fiscal que va portar el cas Palau, Emilio Sánchez Ulled, va defensar ahir que va arribar a un pacte amb l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet «perquè, si es reconeixien els fets, es feia una concessió i hi havia una rebaixa de la pena».

Ulled, que en la seva etapa com a fiscal va estar a Manresa als anys 90, va demanar una condemna de 10 anys i dos mesos de presó per a Millet i el seu exdirector administratiu al Palau de la Música, Jordi Montull, i finalment han estat condemnats a nou anys i vuit mesos de presó i a set anys i mig de presó, respectivament, però per a la filla de Montull, Gemma, la pena ha estat superior a la sol·licitada per la Fiscalia: quatre anys i mig de presó malgrat que el ministeri públic en demanava dos. «L'objectiu era el reconeixement dels fets», va insistir en declaracions a Catalunya Ràdio.

Sánchez Ulled també va preveure que les defenses recorreran al Tribunal Suprem (TS) i va apuntar al fet que la Fiscalia podria fer el mateix, ja que no s'ha condemnat l'empresa Ferrovial pel pagament de comissions a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través del Palau de la Música perquè la jutgessa considera que el delicte ha prescrit. «Vam fer uns determinats càlculs i considerem que no havia prescrit. El tribunal no ho ha considerat així: ha fet els seus propis càlculs i ha dit que sí que havia prescrit», per la qual cosa va suposar que es presentarà un recurs de cassació.

Ulled va defensar que, encara que el finançament de partits polítics per part d'empreses era legal en el moment dels fets investigats, s'han jutjat «uns delictes determinats», com són el de tràfic d'influències retribuït i el desviament de fons cap al partit, va assenyalar. «Si en aquest moment el finançament dels partits hagués estat il·legal, tindríem els mateixos delictes i un més», va exposar.