Pels voltants de les nou del matí el tros del Passeig de Lluís Companys més proper a la tanca del parc de la Ciutadella començava a omplir-se de gent. Una pantalla gran emetia el se-nyal de TV3. El parell de bars restaurant de l'indret començaven a fer calaix; al seu interior se servien els primers esmorzars a uns clients poc habituals: gent de mitjana edat que es posaven a punt per aguantar cinc hores llargues de litúrgia política. A l'interior del Parlament, molta expectació mediàtica; molt cablatge, càmeres, aparells d'edició, micròfons... Sona el timbre amb insistència i l'aire, espessit per les ganes de tenir les primeres imatges i fer els primers directes, es relaxa; la frontera de reporters situada al final de l'escala noble desapareix, només resta la cinta vermella que marcava les distàncies; tot ben ordenat. L'única allau de nois i noies de la premsa gràfica es produirà per recollir el traspàs de presidenta a president, de l'Honorable Carme Forcadell a l'Honorable Roger Torrent. Un cop acabada la sessió parlamentària comença la diàspora de diputats: Albiol i Levy passen ràpid, ningú no els atura; tertulians mediàtics hi diuen la seva, alguns semblen poc atents a l'acte, però això importa poc quan se surt de casa amb el guió fet. També és l'hora de les fotos dels diputats i diputades amb familiars, per grups polítics... El Parlament ja torna a rutllar però aquesta vegada hi ha hagut escassetat d'abraçades; d'alegria poca; han passat coses i plana l'ombra de Brussel·les, que es percep molt allargada.
