El president del Consell d'Estat i qui va ser tresorer del PP entre els anys 2010 i 2012, després de la dimissió de Luis Bárcenas, Romay Beccaría, va assenyalar ahir que durant la seva etapa no hi va haver irregularitats al partit, però va lamentar «alguns casos» que «sembla evident que s'han pogut produir».

Així va respondre als passadissos del Congrés després de ser preguntat sobre si li consten les confessions que està realitzant el líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, durant la seva declaració en el judici pel presumpte finançament il·legal del PP valencià.

Beccaría va apuntar que la seva etapa a la tresoreria del PP -que va abandonar el març del 2012 després de ser nomenat president del Consell d'Estat- va ser «molt satisfactòria» i que no va trobar cap comportament «incorrecte», cosa que, segons va admetre, l'omple de «satisfacció».

Ara bé, tot seguit, el veterà polític gallec, que es va encarregar dels comptes del Partit Popular després de la dimissió de Bárcenas per la seva implicació al cas Gürtel, va lamentar «molt» que s'hagin pogut produir «alguns casos» com «sembla evident que s'han pogut produir».

Beccaría va acudir aquest dimecres al Congrés, en la seva condició de president del Consell d'Estat, per donar la seva visió del model territorial en la comissió que estudiarà la modernització de l'Estat autonòmic.

En aquesta comissió, Beccaría va defensar ahir al Congrés la conveniència de reformar la Constitució, entre altres coses, per convertir el Senat en una Cambra «territorial representativa de la pluralitat», i va subratllar que qualsevol modificació de la llei de lleis i del model d'Estat s'ha de fer amb respecte als principis de «solidaritat» i «igualtat».

El també exdiputat i exministre José María Aznar va glossar en aquesta comissió les bondats de la Constitució del 1978, que va permetre passar d'un Estat centralitzat a un de profundament descentralitzat, «amb un grau de consens exemplar».

«L'Estat de les autonomies ha suposat un avanç en la introducció d'un sistema de llibertats democràtiques», va destacar, i va incidir que va suposar també «un compromís entre unitat i pluralitat forjat entre tots», que «ha afavorit l'autogovern» i «ha millorat les condicions de vida dels ciutadans».