El nou president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, anunciarà dilluns qui proposa per al debat d'investidura de la cambra del qual hauria de sortir el nou president de la Generalitat, segons va informar ahir el Parlament a través d'un comunicat.
Aquest dia se sabrà si Torrent accedeix a presentar Carles Puigdemont i, per tant, si el president del Parlament accedeix a una investidura a distància, ja que el president destituït resideix a Bèlgica des de final d'octubre i no té previst tornar a Catalunya.
Contra la decisió de proposar Puigdemont pesen diversos advertiments: el Govern central ha avisat que si es fa, perllongarà l'article 155; els lletrats del Parlament ho consideren antireglamentari, i partits de l'hemicicle no descarten impugnar-lo. ERC ha manifestat el seu suport que Puigdemont torni a presidir la Generalitat, però els republicans no han aclarit el punt clau: si estan d'acord en una investidura a distància. Si Tor-rent decideix presentar Puigdemont com a candidat i aquest no torna, suposarà desobeir l'informe dels lletrats fet públic dilluns que advertia que és «imprescindible» que el candidat a ser investit sigui a la Cambra.
Si Puigdemont és l'escollit, s'obriran diverses incògnites: la primera, si aquells que s'oposen al fet que sigui investit a distància decideixen actuar abans o després del ple, és a dir, si impugnen el ple d'investidura o impugnen la decisió del Parlament una vegada Puigdemont ja hagi estat investit.
Tampoc no és clar amb quina majoria Puigdemont té previst tornar a ser president: ara com ara les forces estan empatades al Parlament, ja que hi ha 65 diputats independentistes i 65 no independentistes -als primers els falten els cinc diputats que són a Brussel·les. Aquests cinc diputats han demanat votar delegant el seu vot a un company de grup, i la mesa del Parlament ha de prendre una decisió -el mateix informe dels lletrats no ho recomana perquè també ho veu fora del Reglament de la Cambra.
Segons la llei, el president és investit en primera volta si aconsegueix la majoria absoluta de vots, que està fixada en un mínim de 68 escons, i en segona volta si aconsegueix la majoria simple, per la qual cosa Puigdemont necessita que la delegació de vot es faci efectiva. A part de la delegació de vot, Puigdemont necessita acabar de convèncer la CUP perquè doni suport a la seva investidura: si Puigdemont té els cinc vots de Brussel·les i els quatre de la CUP, en tindria 70 en total i podria ser investit en primera volta. Si la CUP no vol donar un vot afirmatiu, a Puigdemont li valdria que votessin els cinc diputats que són a Brussel·les i la CUP s'abstingués a la segona volta.
Torrent també hauria d'aclarir aquest dilluns quina data proposa per al debat investidura del president de la Generalitat: té un termini màxim per convocar-lo fins al 31 de gener; a més, està per veure si finalment decideix anar a Brussel·les aquest cap de setmana a entrevistar-se amb Carles Puigdemont abans d'anunciar la seva decisió dilluns que ve.
Immunitat parlamentària
JxCat, que també es va reunir amb Torrent, està estudiant les implicacions «polítiques i judicials» que pot tenir la «immunitat» que tenen els diputats del Parlament. Segons l'article 57 de l'Estatut, els membres de la cambra catalana «gaudeixen d'immunitat» i no poden ser detinguts «si no és en cas de delicte flagrant». El diputat de JxCat Eduard Pujol va defensar que aquest dret no és un «caprici», i la diputada Elsa Artadi va afegir que tots els diputats que són a Brussel·les o a la presó han de poder gaudir d'aquesta «immunitat» i va considerar que ja són diputats.
Cs pressiona contra Puigdemont
La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, va exigir a Torrent -amb qui es va reunir- que no proposi Puigdemont com a candidat per al ple d'investidura i l'ha advertit: «No acceptarem que es retorci el reglament del Parlament».
