La presidència de Trump és de tot menys ordinària. Un any després de la seva arribada al Despatx Oval, ningú és ja indiferent davant un líder que ha trencat motlles tant dins com fora de les fronteres dels Estats Units.
El país intenta acostumar-se a un president capaç de marcar l'agenda del dia amb tuits i que, lluny de defugir les polèmiques, entra de ple i no dubta a obrir fronts amb tot tipus de persones i col·lectius.
Tot ha canviat en l'era Trump. L'empresari celebrity reconvertit a president ha introduït un discurs proteccionista en l'economia, conservador en l'agenda social i irreverent en la política amb el qual ha acontentat les seves bases al mateix ritme que ha espantat els seus detractors, incapaços de donar-li una oportunitat.
Trump va fer del «els Estats Units, primer» el seu principal lema de campanya i ara intenta aplicar-lo a l'àmbit econòmic, a cop de decrets amb els quals ha eliminat les restriccions. L'Acord del clima de París és ja insignificant per a Trump, que ha posat igualment en el punt de mira el tractat nuclear subscrit el 2015 amb l'Iran, una «vergonya» per a Trump. A més, també ha carregat amb duresa contra el règim de Corea del Nord i contra el líder Kim Jong-un.
A contracorrent
El president no ha obert nous fronts militars, però sí que ha deixat la seva empremta en els que ha trobat establerts. La de Trump és una presidència a contracor-rent, però no sembla importar-li. La derogació de la reforma sanitària impulsada pel seu predecessor, Barack Obama, estava cridada a ser el gran èxit del seu primer any, però ha quedat aparcada per la falta de consens en el partit republicà i per l'oposició frontal del demòcrata. El magnat, adobat en els mitjans als quals ara no dubta a reprovar públicament per mala praxi (en particular, per les informacions basades en fonts anònimes en què no surt ben parat), va saber treure partit de la seva imatge per anar tombant, d'un en un, tots els que van intentar parar-li els peus en les primàries.
