El president del Parlament, Roger Torrent, va proposar ahir Carles Puigdemont com a candidat per ser investit cap del Govern de la Generalitat. A més, Torrent va anunciar que havia demanat una reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per analitzar i dialogar sobre la situació «anòmala» que viu el Parlament, en referència als vuit diputats que veuen «vulnerats» els seus drets polítics de representació i que són a la presó o a Brussel·les. Així ho va exposar el president de la cambra en una declaració institucional ahir al matí, on també va explicar que es reunirà amb els electes que estan empresonats o bé a Bèlgica: Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez, Carles Puigdemont, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Toni Comín.

Torrent va explicar que, després d'haver consultat els representants dels grups parlamentaris, va certificar que l'únic candidat proposat és Puigdemont. En aquest sentit, el president de la cambra va deixar clar que és «conscient» de la situació «personal i judicial» del cap de files de JxCat, però també va asseverar la «legitimitat» que té Puigdemont de ser candidat. Així, Torrent va insistir que el seu deure com a president del Parlament és fer tot el que estigui a les seves mans per assegurar que tots els diputats es puguin expressar com a representants de la voluntat popular.

A més, Torrent va constatar que exercirà les seves responsabilitats essent conscient que la seva obligació és defensar les institucions «d'ingerències i escenaris de paralització».

El viatge del president del Parlament a Brussel·les per reunir-se amb els electes de JxCat i ERC es preveu aquesta setmana, tot i que encara no té una data fixada.

D'altra banda, Torrent va proposar, en una carta a la Moncloa, una reunió amb Rajoy, amb la intenció de poder-hi dialogar.

JxCat vol investir Puigdemont amb la majoria absoluta que marquen els 68 diputats de la cambra. Cal recordar que entre JxCat, ERC i la CUP sumen 70 escons.

Segons el reglament del Parlament, el debat d'investidura del candidat a presidir la Generalitat i la primera votació han de tenir lloc dins els 10 dies següents a la constitució de la cambra. El Parlament es va constituir el 17 de gener, de manera que la desena de dies hàbils conclou el 31 del mateix mes. És el president del Parlament qui convoca aquest ple, després d'haver proposat el candidat a la presidència.

Si en la primera votació no s'assoleix la majoria absoluta necessària cal repetir la votació en les 48 hores posteriors, on es necessita majoria simple. És a dir, n'hi hauria prou d'obtenir més vots a favor que no en contra. La hipotètica segona votació tindria lloc el 2 de febrer. Si Carles Puigdemont no assolís la majoria simple s'obre un termini de dos mesos per seguir-ho intentant. En aquest escenari, i per poder convocar un altre debat d'investidura, Torrent hauria de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que podria ser el mateix Puigdemont o un de nou. Si s'esgota aquest termini, es dissol automàticament el Parlament i es convoquen noves eleccions de manera immediata, perquè es puguin fer 54 dies després de la convocatòria, un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment del Parlament.

D'altra banda, el portaveu de JxCat, Eduard Pujol, va dir ahir que seria una «falta de respecte» que el Tribunal Constitucional (TC) intentés impedir la investidura del candidat a la presidència del Govern, Carles Puigdemont. Després que el PSC anunciés que demanarà una reconsideració de la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de proposar Puigdemont com a candidat a presidir la Generalitat, i apuntés que no descarta presentar un recurs d'empara al TC, Pujol va subratllar que «el que es mogui de la lògica» d'aplicar el resultat de les eleccions del 21-D seria una ofensa a la ciutadania.