El CDR d'Igualada, la Conca d'Òdena i el Bruc ha expressat a través d'un comunicat la seva «oposició més contundent» a l'inici de les diligències prèvies contra un total de 51 persones de la comarca de l'Anoia que van participar als talls de l'N-II durant les manifestacions dels dies 3 d'octubre i 8 de novembre. El jutge ha citat a declarar en condició d'investigades aquestes persones per un presumpte delicte de desordre públic. Per mostrar el suport als investigats, el CDR impulsarà mocions als ajuntaments de la comarca perquè «les institucions manifestin la seva oposició pública a l'inici de les diligències prèvies» i «mostrin la solidaritat públicament» amb les 51 persones. El primer Ajuntament on es va presentar la moció és al d'Igualada, i el ple de dimarts passat va aprovar el text amb el suport d'ERC, CDC, la CUP i Decidim.

El CDR va denunciar que la investigació «es basa en un informe dels Mossos que, al seu torn, es nodreix dels atestats policials del mateix cos en referència amb els fets ocorreguts durant la jornada de vaga general del 8 de novembre». En aquest sentit, el CDR assegura que les persones investigades ho són per «ser titulars de vehicles la matrícula dels quals els Mossos van incorporar als seus informes». A més, denuncien que tres de les persones que han rebut la citació per anar als jutjats «van ser suposadament identificades visualment pels agents que signen l'informe». El CDR alerta del «risc» que els Mossos «atribueixin a una sola persona la qualitat de 'participant actiu' en una mobilització d'entre 200 i 300 persones» i denuncien que els Mossos van argumentar que el motiu per incloure'ls a l'informe és que «es tracta de persones conegudes per participar en diverses concentracions i manifestacions».

Per tot plegat, el CDR manifesta la seva «oposició més contundent» a l'inici de les diligències prèvies d'aquest procediment i es reafirma en els diferents actes de protesta i mobilització que hi va haver arreu del país durant les jornades de vaga general. L'agrupació assegura que la del 8 de novembre va ser «una jornada de mobilització general arreu del país en defensa de la dignitat i de la democràcia», i considera que va ser un «crit unànime del nostre poble en demanda de llibertat i d'una República que ens alliberi d'un estat demofòbic i lliberticida com ho és l'espanyol».