El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ordenar l'«examen i anàlisi» dels correus electrònics de l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, tots els exconsellers, els antics membres de la Mesa del Parlament i uns altres dirigents independentistes com Artur Mas, Marta Rovira o els líders de l'ANC i Òmnium Cultural, i també els correus de l'exdiputada sallentina de la CUP Anna Gabriel. En total són els e-mails de 32 persones vinculades amb el procés independentista des d'abril de 2016 fins al 27 d'octubre de 2017.

Així consta en l'acte que va dictar Llarena l'11 de gener en què donava el vistiplau al requeriment de la Guàrdia Civil d'examinar la correspondència electrònica de 32 persones. Aquesta part de la investigació estava secreta, però el magistrat va aixecar el secret de sumari el mateix dia dels escorcolls, dimecres passat.

Segons explica Llarena, «la rellevància penal de les conductes delictives que s'investiguen, que han suposat la ruptura de la cohesió social i política que sustenta la Constitució» és la que «justifica l'accés, examen i anàlisi de la correspondència electrònica mantinguda pels investigats, per ser el principal instrument subsistent que possibilita objectivament confirmar o refutar els indicis dels quals es disposa». Així, l'instructor va ordenar als investigadors l'anàlisi d'aquests correus electrònics.

En definitiva, es van investigar els e-mails de la majoria d'imputats en la causa que instrueix Llarena contra el denominat procés, però el jutge també va demanar a la Guàrdia Civil que analitzés els d'altres persones vinculades al procés com l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi i Sunyer, l'exsecretari d'Economia Pere Aragonès, l'exdirector de l'oficina de l'expresident Artur Mas Joan Vidal i els directors de les oficines per a l'autogovern Víctor Cullell i Josep Maria Reniu. Segons explica el jutge en l'acte, aquests últims cinc, encara que no estan imputats en la causa, sí que «són investigats com a eventuals responsables d'aquests mateixos fets en altres procediments judicials o, almenys, exercien càrrecs subordinats al Consell de Govern de la Generalitat i estaven directament vinculats amb les actuacions executives desplegades per a la consecució dels objectius secessionistes».

Descarta malversació de fons a Òmnium i l'ANC

D'altra banda, el jutge Llarena ha rebutjat investigar els comptes de l'ANC i Òmnium Cultural per possible malversació de fons públics. El partit d'extrema dreta Vox, que és acusació popular en la cusa contra l'independetisme, havia demanat aquesta investigació perquè sospitava que les fiances dels polítics independentistes empresonats s'havien pagat amb les subvencions públiques rebudes, i no pas amb la denominada caixa de solidaritat. No obstant això, Llarena diu en una providència del 18 de gener, que no s'han «aportat dades que fonamentin les sospites» i, per tant, no acorda practicar cap diligència, com demanar al Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (SEPBLAC) la informació sobre els comptes de les dues entitats independentistes.