El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va dictar ahir una providència en la qual insisteix al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat perquè li lliuri tots els correus electrònics de 32 dirigents independentistes, després que la Guàrdia Civil li hagi comunicat que el departament no va aportar tota la informació que li havia sol·licitat.

El magistrat instructor de la causa del procés va dictar una resolució l'11 de gener passat en la qual donava el vistiplau a un requeriment de l'institut armat per examinar la correspondència via correu electrònic del president Carles Puigdemont, tots els consellers del seu Govern, els antics membres de la mesa del Parlament, altres líders independentistes com Artur Mas i Marta Rovira o els líders d'ANC i Òmnium Cultural, entre d'altres.

En total, els missatges enviats i rebuts entre el 28 d'abril del 2016 i el 27 d'octubre del 2017 per correu electrònic, tant personals com per raó del seu càrrec, de 32 persones, gairebé totes elles imputades en la causa que instrueix Llarena per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. A més dels correus dels investigats, el magistrat va sol·licitar els missatges d'altres persones vinculades al procés independentista com l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi i Sunyer -que va ajudar a redactar les lleis de desconnexió-, l'exsecretari d'Economia Pere Aragonès, l'exdirector de l'oficina de l'expresident Artur Mas Joan Vidal i els directors de les oficines per a l'autogovern Víctor Cullell i Josep Maria Reniu.

En la seva providència, Llarena torna a posar de manifest «la rellevància penal de les conductes delictives que s'investiguen, que han suposat la ruptura de la cohesió social i política que sustenta la Constitució», la qual cosa «justifica l'accés, examen i anàlisi de la correspondència electrònica mantinguda pels investigats, per ser el principal instrument subsistent que possibilita objectivament confirmar o refutar els indicis dels quals es disposa».

I sobre els cinc no imputats al Suprem, reitera que «són investigats com a eventuals responsables d'aquests mateixos fets en altres procediments judicials».