Els exconsellers catalans de l'Interior, Presidència i Educació, Jordi Jané, Neus Munté i Meritxell Ruiz, respectivament, van explicar ahir en qualitat de testimonis davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que van cessar dels seus càrrecs, tres mesos abans de celebrar-se el referèndum il·legal, per motius personals i que sempre van actuar dins del marc de la legalitat.

Fonts presents en l'interrogatori van informar que els tres exmembres de l'equip de l'expresident català Carles Puigdemont van reconèixer que l'escenari a Catalunya s'estava complicant i van deixar els seus càrrecs en entendre que la seva funció en aquest executiu havia acabat.

Després de les declaracions, que es van allargar durant dues hores i en les quals van ser presents els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal (exfiscal general de l'Estat), els tres exconsellers van abandonar el Tribunal Suprem en taxi i sense contestar les preguntes de la premsa que els esperava a la seva sortida; tan sols Neus Munté va respondre amb un escarit «tot bé, gràcies».

En el cas de l'exresponsable de l'Interior Jordi Jané, altres fonts presents a les declaracions van explicar que va deixar el seu càrrec perquè no estava d'acord amb la via unilateral. Respecte a les ordres donades als Mossos d'Esquadra, va precisar que eren de caràcter operatiu, no polític, i que va deixar molta autonomia d'actuació al cos de policia regional. Jané, que va ser el primer a declarar i ho va fer per espai d'una hora, va recalcar que una prova de les bones relacions amb el Govern central va ser l'acord aconseguit el mes de juliol passat -dies abans de presentar la seva dimissió- en el marc de la Junta de Seguretat a Catalu-nya pel qual es va resoldre integrar els Mossos d'Esquadra en la taula que coordina l'alerta pel gihadisme.

Neus Munté, que va dir que estava «exhausta» pel seu paper com a consellera de Presidència, va destacar que la seva decisió de deixar el càrrec va venir determinada pel desbordament personal a causa de motius familiars i per la sortida d'altres membres del govern davant la pèrdua de confiança de l'expresident català Carles Puigdemont.

En el cas de l'exconsellera d'Educació Meritxell Ruiz, tercera i última a comparèixer davant Llarena, va explicar en un interrogatori que amb prou feines va durar 20 minuts que la seva tasca en la conselleria que dirigia havia acabat amb motiu de la fi de l'any escolar 2016-2017.

A més va posar l'accent que no va rebre ordres, ni tampoc les va donar, per emprar centres escolars amb motiu de la votació del referèndum il·legal de l'1 d'octubre passat. Sí que va reconèixer que eren seves unes declaracions del mes de maig passat, quan va dir que el Govern posaria urnes on fes falta, en ajuntaments, col·legis i «on fos».

A preguntes de la Fiscalia i de les parts, tots tres van negar tenir cap coneixement del document «Enfocats», entès com el full de ruta del procés i confiscat al domicili de Josep María Jové, número dos de l'exvicepresident Oriol Junqueras.

Per la seva banda, l'acusació popular que exerceix el partit VOX no descarta sol·licitar la imputació d'aquests exconsellers una vegada s'aclareixi la declaració prestada ahir amb la documental que figura en la causa.