L'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell va assegurar davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que no va proclamar "res" el 27 d'octubre, dia de la declaració de la República catalana. Així ho posa de manifest una part de la declaració feta el 9 de novembre, que ha difós 'La Vanguardia', en la qual la fiscal Consuelo Madrigal pregunta a Forcadell si va "proclamar" l'aprovació de les propostes de resolució per les quals es declarava la independència. "No vaig proclamar res, senyoria. Vaig dir si havien estat aprovades o suspeses com faig en altres ocasions. La proposta tal ha estat aprovada o ha estat suspesa", li va contestar. La fiscal també es va interessar per la lectura de la proposta de declaració de la República i per qui li va fer llegir. "Va ser en concret el senyor Roger Torrent?" -aleshores portaveu de Junts pel Sí i ara successor de Forcadell al capdavant del Parlament. La investigada va contestar afirmativament.

Li pregunta aleshores si li va fer llegir per la "transcendència" de la resolució. "No, entenc que va ser una petició com moltes altres vegades n'hi ha hagut", contesta Forcadell, que acaba admetent que va llegir la proposta.

D'altra banda, el diari digital 'El español' ha fet públiques parts de declaracions de diversos membres del Govern que també van declarar al Suprem. És el cas de Josep Rull, al qual el seu advocat li pregunta si, en cas de ser escollit a les eleccions del 21-D, renunciaria a qualsevol actuació política fora del marc constitucional. "En efecte", va contestar Rull, que va recordar que la Constitució té una base "amplíssima" per ser interpretada.

A Jordi Turull, en canvi, la fiscal li va preguntar sobre la denominació de 'govern a l'exili' que s'utilitza per fer referència a Carles Puigdemont i els conseller cessats que l'acompanyen a Brussel·les. "És el que surt als mitjans", va afirmar. També li va preguntar si creia que es podia exercir l'acta de diputat des de Brussel·les. "Com que jo no tinc cap intenció d'exercir des de Brussel·les... L'acta de diputat, quan fas de diputat, ho fas des del Parlament de Catalunya", va indicar.

L'exconseller de Justícia Carles Mundó va ser preguntat per la Fiscalia sobre si desistia de la voluntat de declarar unilateralment la independència. "He manifestat clarament que la meva opció no és la via unilateral, que les qüestions de naturalesa política només es poden formular en el marc del diàleg, de la negociació i del pacte", va contestar.

També s'ha filtrat part de la declaració de l'exconseller Raül Romeva que es va mostrar partidari del "diàleg" i la "negociació" com a via per resoldre conflictes polítics, i va opinar que eren eines que caldria fer servir en la pròxima legislatura. En aquest sentit va posar com a exemple la via "escocesa". També va declarar que les solucions s'havien de trobar dins del marc constitucional.

Finalment, també s'ha conegut part de la declaració del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que a preguntes de la fiscal es va comprometre a actuar conforme a la legalitat dins del marc constitucional i va rebutjar donar suport a una declaració unilateral d'independència "si no és en el marc d'un acord amb l'Estat, que els governs es posessin d'acord".