El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de llei amb el qual proposa ampliar els delictes penats amb presó permanent revisable. En concret, introdueix cinc nous supòsits: assassinat amb obstrucció de la recuperació del cadàver, assassinat després de segrest, violacions en sèrie, violació a un menor després de privar-lo de llibertat o torturar-lo, i morts en incendis, estralls en infraestructures crítiques o alliberament d'energia nuclear o elements radioactius.

Així ho va informar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va justificar aquesta decisió perquè hi ha «una demanda social», al mateix temps que va descartar que l'Executiu estigui legislant «en calent». El ministre va recordar que la pena de presó permanent revisable es va introduir en la legislació espanyola el 2015, però que llavors el Govern va ser «prudent» i va limitar la seva aplicació a vuit supòsits.

«La voluntat dels ciutadans»

Ara, el Govern central opina que, a més dels «avals jurídics i legals», té el «principal aval», que és la «voluntat dels ciutadans». «En les enquestes, l'opinió pública reiteradament ha posat de manifest que considera raonable que en el Codi Penal existeixi una pena així per als delictes més greus», va explicar Catalá, al mateix temps que va remarcar que en aquest suport hi ha una «certa identitat ideològica dels votants» de PP, PSOE, Ciutadans i Podem.

A més, va recordar que la majoria de països europeus inclou la pena de presó permanent revisable en el seu ordenament jurídic, amb governs de diferent color polític. Catalá també va remarcar que «no ha estat el Govern central qui ha posat damunt de la taula» el debat d'ampliar la presó permanent revisable, sinó «els grups que han proposat la seva derogació directa per tornar a convertir Espanya en una illa a Europa». Per això, va negar que l'Executiu hagi aprovat aquest projecte de llei «en termes d'oportunitat electoral».

No s'aplicarà a sedició i rebel·lió

Catalá va descartar, a preguntes dels periodistes, l'aplicació de la presó permanent revisable per als delictes de rebel·lió i sedició, ja que va considerar que la pena en aquests casos ja és «suficientment alta», de fins a 30 anys de presó en el cas de rebel·lió i entre 10 i 15 anys per sedició.

Pel que fa a la proposta de prohibir els indults de l'Executiu a condemnats per rebel·lió, sedició i traïció, el ministre va afirmar que aquests tres són delictes «molt greus» i que, per tant, sostenia que mai siguin «objecte d'indult».