L'extresorer del PP Luis Bárcenas va ratificar ahir davant el jutge José María Vázquez Honrubia que l'exsecretari general del PP de la Comunitat Valenciana, Ricardo Costa, el va avisar que la formació política havia donat instruccions de girar factures falses a empresaris perquè sufraguessin els costos de les campanyes de les eleccions municipals i autonòmiques del 2007. Bárcenas va declarar com a testimoni en el judici pel presumpte finançament il·legal del PP de la Comunitat Valenciana en la qual s'analitza com el partit liderat llavors per Francisco Camps va pagar els esdeveniments contractats amb l'empresa de la trama Gürtel Orange Market.
A preguntes de la fiscal Myriam Segura, Bárcenas, que el 2007 i fins al juny del 2008 era gerent del PP, va confirmar que es va reunir amb Costa, a causa de l'absència del llavors tresorer Álvaro Lapuerta, i el polític valencià li va comunicar que estava «preocupat» perquè l'exvicepresident regional Víctor Campos el va informar de les instruccions donades per Camps i l'expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino sobre «tenir relacions amb els empresaris que financen el partit», mostrant-li sobres amb diners en efectiu. «No sé si vam parlar d'assignar factures a determinades empreses perquè es fessin càrrec de les despeses del partit, li vaig traslladar que estava terminantment prohibit», va relatar Bárcenas.
Hi havia instruccions «precises»
En un altre moment de la declaració, Bárcenas va explicar al jutge com es finançaven les campanyes electorals. Va apuntar que ell era administrador de les campanyes del 2007, mentre que les del 2008 va ser el seu successor Cristóbal Páez. En aquest sentit, va indicar que ell controlava les despeses dels comicis municipals, perquè la seu nacional remetia uns fons a les seus provincials per organitzar els actes electorals.
No obstant això, va subratllar que «hi havia una instrucció precisa que els únics fons que es podien utilitzar en campanya eren aquests, qualsevol despesa no controlada podia suposar superar els límits de les despeses». Així mateix, va constatar que existia un manual de campanya en el qual figuraven «molt clarament» aquestes indicacions que no estava permès aportar «fons propis».
