El coronel Diego Pérez de los Cobos, nomenat pel fiscal en cap de Catalunya coordinador de les Forces de Seguretat per a l'1 d'octubre, va explicar a la seva declaració davant el jutge del Tribunal Suprem que l'actual cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, no li va dir la veritat sobre el dispositiu policial que tenia previst engegar la policia autonòmica per impedir el referèndum il·legal.
Pérez de los Cobos va prestar declaració davant el magistrat Pablo Llarena l'1 de febrer. Segons l'acta, el coronel va explicar que el fiscal en cap de Catalunya havia considerat «insuficient» el dispositiu que havia organitzat el major dels Mossos d'Esquadra per a l'1-O i aquest es comprometia a millorar-lo. Va explicar també que a les reunions de coordinació, l'actual cap dels Mossos, que en aquell moment era el número dos de Trapero, li va dir que s'havia «incrementat el dispositiu i les hores per garantir el compliment de l'acta» i li va demanar que no tingués «cap dubte que impedirien l'obertura dels col·legis».
A més, Diego Pérez dels Cobos va relatar que Ferran López no li va traslladar en cap de les reunions que el dispositiu dels Mossos estaria format per un «binomi», és a dir, per dos agents del cos policial autonòmic. Però el número dos de Trapero tampoc li va parlar de quants membres s'enviarien a cada centre de votació. No obstant això, segons el coronel de la Guàrdia Civil, el matí de l'1 d'octubre va ser quan va tenir coneixement del pla d'actuació dels Mossos «i la seva actitud». En aquest sentit, va explicar que «cap a les 7 o 8 del matí van arribar a la conclusió que el dispositiu que s'havia actuat era el mateix que la Fiscalia havia recriminat com a insuficient».
De fet, va explicar a preguntes del jutge Pablo Llarena que els Mossos només van activar 7.000 efectius, mentre que per a les eleccions de desembre se'n van activar 12.000. I va afegir que la direcció de la policia autonòmica va mantenir «lliurances i permisos» durant la jornada de l'1-O. De los Cobos va relatar que les forces es van distribuir «de forma irracional, disseminada i atomitzada en binomis de dos agents», que a més estaven «aïllats i sense vehicles», fet que al seu parer feia «impossible una actuació per impedir» el mandat judicial.
«Els Mossos espiaven»
En la seva declaració, el coronel va criticar l'actuació dels agents autonòmics al llarg de la jornada, que «vigilaven la Policia i la Guàrdia Civil, fins i tot amb cotxes camuflats, per impedir-ne la actuació», i l'avís que van realitzar que anirien als col·legis a les 6 de la matinada del dia 1 d'octubre, la qual cosa va propiciar que estiguessin ocupats abans d'aquesta hora. «Si sumem tot això no hi ha dubte que les instruccions superiors dels Mossos estaven encaminades a impedir el compliment de les ordres judicials», recull l'acta de la declaració, a què va tenir accés Europa Press.
En un altre moment de la declaració, el coronel de la Guàrdia Civil va explicar que «el senyor Ferran» li va enviar un correu demanant reforços el matí de l'1 d'octubre, al qual va seguir-ne un altre que «corregia l'anterior». Però va aclarir que quan va rebre el primer correu, ja havien donat l'ordre d'intervenció directa de la Policia i la Guàrdia Civil. Va afegir sobre aquest tema que van tenir en compte la petició de suports «però sense condicionar l'actuació acordada» i va precisar que algunes de les actuacions de la Policia van coincidir amb els reforços sol·licitats pels Mossos. No obstant això, va recalcar que a aquesta hora del matí «la relació de confiança necessària amb els Mossos havia desaparegut».
