La Guàrdia Civil ha traslladat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena els indicis que connecten dirigents de la CUP i altres organitzacions de l'esquerra independentista catalana amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) que van donar suport al referèndum de l'1 d'octubre i, posteriorment, per «lluitar pel compliment del seu resultat i la proclamació de la independència».
En un atestat ampliatori amb data d'1 de febrer, a què ha tingut accés Europa Press, la Policia Judicial de Catalunya atén la petició de Llarena per donar-li compte de les reunions per formar els CDR, concretament la de Sabadell el 14 d'octubre del 2017, la d'Igualada el 21 d'octubre i una última a Manlleu el 4 de novembre. Aquests comitès són definits com a grups sorgits a Catalunya el 2017 amb l'objectiu inicial de facilitar la realització del referèndum d'independència de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional.
Assenyalen Gabriel
«Tenen el suport de diverses organitzacions de l'esquerra independentista catalana i en la seva estratègia apliquen desobediència civil no violenta i resistència, tant activa com a passiva», continua la Guàrdia Civil, que aprecia la connexió amb les anotacions en l'agenda de Josep Maria Jové Lladó, exnúmero dos d'Oriol Junqueras, en les quals va atribuir a la sallentina Anna Gabriel que «mai es renunciaria a l'estratègia de desobediència».
La Guàrdia Civil recorre a diferents articles de premsa sobre aquests comitès, concretament sobre el seu funcionament o les idees que difonien. També reprodueixen comunicats publicats en els comptes oficials de Twitter d'aquests comitès. Així, per exemple, l'informe de la Guàrdia Civil destaca que en la reunió del comitè de Sabadell, Helena Vázquez va concedir una entrevista a un mitjà de comunicació en qualitat de portaveu d'aquest comitè.
