El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment per unanimitat el recurs de la Generalitat contra la Lomce i ha anul·lat la disposició addicional que buscava garantir l'escolarització en castellà a Catalunya.
En concret, declara inconstitucionals i nuls els paràgrafs de la llei impulsada per l'exministre José Ignacio Wert que preveia ajudes per a les famílies que volien escolaritzar els seus fills en castellà per matricular-los en centres privats si no existia oferta pública. L'ajuda es va establir en 6.000 euros per alumne a càrrec de fons públics de la Generalitat. El Constitucional considera que hi havia invasió de competències en matèria d'educació.
El Constitucional va donar ahir la raó a la Generalitat i va anul·lar els paràgrafs de la Llei Orgànica per a la Millora Educativa (Lomce), més coneguda com la «llei Wert», que preveien l'escolarització en castellà a Catalunya. En concret, va declarar inconstitucional el mecanisme que preveia finançar amb fons públics la matriculació d'alumnes en centres privats de famílies que demanessin escolarització en castellà si l'oferta pública no ho garantia. A més, el TC també va anul·lar el mecanisme per al seu finançament introduït a la llei de finançament de les comunitats autònomes, i que preveia que aquestes ajudes anessin a càrrec de la Generalitat. El tribunal va considerar per unanimitat que el sistema dissenyat per aquesta llei no respecta les competències entre l'Estat i la comunitat autònoma.
Els recurrents van centrar la seva discrepància en l'exercici de la funció de vigilància per part de l'alta inspecció del ministeri d'Educació, en considerar que s'envaïen competències. Segons la doctrina constitucional, l'alta inspecció constitueix «una competència estatal de vigilància, però no un control genèric i indeterminat». El TC tampoc considera admissible que, a través de l'alta inspecció, l'Estat assumeixi competències que corresponen a les comunitats. La sentència afirma que es produeix de forma «directa», de manera que l'Estat executa «per substitució» una competència que no li correspon.
Revàlides: aval per a l'Estat
En canvi, el TC sí que dóna la raó al Govern espanyol pel que fa a la part de la llei que atribueix al ministeri d'Educació la competència per regular les proves d'avaluació finals d'ESO i Batxillerat, les anomenades revàlides. El Constitucional creu que l'Estat pot establir els criteris d'avaluació i les característiques de les proves per a cada convocatòria. De tota manera, el Govern espanyol va acceptar a instàncies de l'oposició que les revàlides no tinguessin efectes acadèmics -com preveia la llei- fins que s'arribés a un acord en un pacte estatal per a l'educació.
