L'informe d'Amnistia Internacional (AI) sobre la situació dels drets humans al món el 2017 publicat ahir recull fets com l'empresonament preventiu de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'actuació de la policia l'1-O o els judicis a tuitaires. L'organització destaca en el capítol sobre Espanya que, en el període avaluat, els drets de llibertat d'expressió i de reunió pacífica de manifestants en suport de la independència han estat «limitats de forma desproporcionada».

Cita com a exemple la prohibició, per part de tribunals a Madrid o Vitòria, de concentracions de suport al referèndum o que Castelldefels prohibís qualsevol acte relacionat amb l'1-O. A més, el text constata que els presidents de l'ANC i Òmnium són des de l'octubre en presó preventiva, acusats de delictes de sedició i rebel·lió «per, segons el jutge, oposar-se a una operació policial». Sobre l'1-O apunta que «les forces espanyoles van fer un ús innecessari i desproporcionat de la violència, ferint centenars de persones».

L'actuació de la policia espanyola, recull AI, inclou «proves» de l'ús de la violència contra persones que s'estaven resistint de forma «pacífica» a l'aplicació de la resolució que ordenava aturar el referèndum. A més, es menciona que els policies van disparar bales de goma «ferint greument una persona -Roger Español- i causant-li la pèrdua d'un ull».

L'ONG afirma que dotzenes de persones han estat investigades o jutjades per «enaltiment del terrorisme» o «humiliació de les víctimes» a xarxes socials. En molts casos, però, els càrrecs han estat sobre persones que havien expressat opinions que no constituïen cap incitació al crim, sinó que, segons AI, «encaixaven com a formes d'expressió d'acord amb les normes internacionals de drets humans». Entre els casos que recopila AI hi ha el de la tuitaire Cassandra Vera, condemnada a un any de presó per publicar bromes a Twitter sobre Carrero Blanco.

Llei «mordassa»

AI també avisa de mesures adoptades fent ús de l'anomenada llei mordassa: «Sancions administratives van continuar sent imposades a activistes dels drets humans i a periodistes sobre la base de la Llei de seguretat ciutadana». Un dels exemples és el de la periodista de Catalunya Ràdio Mercè Alcocer, que va ser sancionada per «desobeir una ordre policial» quan intentava preguntar a Jordi Pujol en sortir de l'Audiència Nacional el 20 de febrer.