Fred i molta pluja. Aquestes són les dues tòniques que han definit el mes de febrer des del punt de vista de la meteorologia, segons el balanç que ha dut a terme el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Aquest organisme indica que la meteorologia del mes de febrer ha estat marcada per una gran ondulació del corrent en jet als nivells mitjans de la troposfera (a uns 5.500 metres d'altitud) com a conseqüència d'una relaxació de la circulació zonal (vent de l'oest en altura). Aquesta configuració ha afavorit una circulació meridional amb desplaçament de les masses d'aire del nord (nord-est) al sud (sud-oest). D'aquesta manera, el mes ha estat fred a Catalunya (aire procedent d'altes latituds), i en general plujós: les pertorbacions atlàntiques o aquelles retrògrades (procedents de l'interior del continent europeu) s'aprofundien quan arribaven a la Mediterrània, inestabilitzant el vessant oriental de la península Ibèrica.

Dels episodis més destacats, l'SMC recorda que entre els dies 4 i 6 de febrer va ploure i nevar de forma "abundant" a Catalunya, amb acumulacions de precipitació de més de 50 mil·límetres a gran part del litoral, prelitoral, Pirineu i Prepirineu, així com a diversos sectors de la Catalunya Central. La nevada va caure fins a fons de vall al Pirineu i Prepirineu, amb gruixos històrics de més de mig metre de neu nova a moltes poblacions entre 1.000 i 1.500 metres d'altitud, sobretot del Prepirineu i vessant sud de la serralada.

Un altre fet que es destaca és el fred de la matinada del dia 13, amb glaçades arreu llevat d'alguns sectors del litoral. A banda de les mínimes inferiors als 10 graus sota zero a valls del Pirineu i Prepirineu, cal destacar que 6 estacions van registrar la temperatura més baixa des de l'onada de fred del febrer del 2012, ubicades al prelitoral i punts de la Catalunya Central.

Després que un front càlid creués el Principat els dies 16 i 17, amb gruixos de neu a partir dels 2.000 metres al Pirineu, especialment al seu vessant nord, un solc amb flux del primer quadrant en superfície va provocar un episodi de neu del 18 al 24 que va afectar sobretot el vessant nord del Pirineu, amb una baixada de la temperatura. A les estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya (XEMA) ubicades més a prop del vessant nord es van mesurar més de 60 centímetres. Cal remarcar els 85 de Certascan (2.400 metres), al Pallars Sobirà.

D'altra banda, el 26 i 27 de febrer l'entrada d'una massa d'aire fred d'origen siberià i una pertorbació procedent de l'interior del continent europeu van provocar un episodi de fred intens i nevades a cotes baixes. Les quantitats de precipitació més destacades durant l'episodi van ser els 31,7 mil·límetres a Casserres (Berguedà), els 29 a les Planes d'Hostoles (Garrotxa) o els 26,6 a l'Illa de Buda (Montsià).

Al llarg de la tarda del dia 26 i fins a primeres hores de la matinada del dia 27 la nevada va anar afectant repetidament les mateixes zones, especialment la Garrotxa, Osona i el Berguedà. La precipitació s'anava generant al Prepirineu (primer al Ripollès i a la Garrotxa, després a Osona i el Berguedà i finalment al Solsonès i a l'Alt Urgell) i es desplaçava de nord-oest a sud-est, però arribant molt dèbil al mar. La cota de neu va baixar ràpidament des dels 600-800 metres fins a nivell del mar en alguns sectors del Maresme, tot i que no consta que agafés enlloc a cota zero.

Al Baix Berguedà, el Lluçanès i la plana de Vic, amb gruixos superiors als 20 centímetres de neu en molts casos, ha estat la nevada més important des del 8 de març del 2010. I una nevada d'intensitat destacable, ja que en alguns casos aquests 20 centímetres es van acumular en 4 o 5 hores.

Finalment cal destacar que l'entrada d'una massa d'aire més càlida en relació amb una pertorbació procedent del sud de la península Ibèrica va provocar una nevada general en interaccionar amb la massa d'aire molt freda que afectava Catalunya a primeres hores del dia 28. La nevada va anar escombrant de sud-oest a nord-est el territori al llarg del matí. La precipitació en forma de neu es va convertir en pluja a mesura que la massa d'aire càlida guanyava terreny fins que al final del dia la cota de neu es va enfilar fins als 1.500 metres, o fins i tot més amunt.

La precipitació més destacada durant aquest episodi van ser els 63,5 mil·límetres a Viu de Llevata (Alta Ribagorça), els 59,4 al Port del Comte (Solsonès), a 2.316 metres, o els 59,2 del Pont de Suert (Alta Ribagorça).