El president del Parlament, Roger Torrent, va proposar ahir Jordi Sànchez (JxCat) com a candidat per ser investit per la cambra catalana com a proper president de la Generalitat, segons va informar en un comunicat la institució.

Torrent va prendre aquesta decisió després d'haver-se reunit ahir amb representants de tots els grups parlamentaris, i malgrat anunciar que Sànchez és el candidat, perquè és qui té «més suports», no va posar data per al ple. Cal recordar que quan al gener va proposar Carles Puigdemont com a candidat a la investidura, van passar tres dies fins que va precisar la data del ple. Torrent va proposar l'expresident de la Generalitat el 22 de gener i, el dia 25, va convocar el ple per al 30 del mateix mes, un ple que finalment va ajornar davant els advertiments del Tribunal Constitucional que la investidura havia de complir uns requisits que el president cessat no complia.

En la resolució que va signar Torrent per proposar Sànchez, s'especifica que la investidura de Puigdemont ha quedat «sense efecte» perquè ell mateix va anunciar la setmana passada que renunciava a la reelecció.

Primer obstacle: la presó

Si amb Puigdemont el gran obstacle per ser investit va ser que resideix a Bèlgica i no té intenció de tornar -per l'ordre de detenció que pesa contra ell en territori espanyol-, la dificultat que presenta Sànchez és que actualment està en presó preventiva a Soto del Real (Madrid).

L'advocat de Sànchez, Jordi Pina, va anunciar que sol·licitaria permís al jutge perquè pogués ser investit, per la qual cosa la seva assistència al Parlament anirà en funció del que dictamini el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Si li denegués sortir de la presó per a la investidura, els independentistes toparien amb el mateix obstacle que amb Puigdemont: el TC i els lletrats del Parlament han advertit que qualsevol investidura ha d'incloure l'assistència presencial dels candidats a la cambra catalana.

De moment, JxCat i ERC defugen valorar què faran si tornen a posar-se condicions a Sànchez que no pugui complir, i la líder dels republicans al Parlament, Marta Rovira, va resoldre: «En el cas que hi hagi un obstacle ho valorarem conjuntament». La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va explicar que Pina sol·licitarà el permís quan Torrent signi la convocatòria del ple amb la data.

Segon obstacle: la CUP

Per investir Sànchez, JxCat i ERC hauran de superar un altre obstacle: la CUP ja ha anunciat que els seus quatre vots seran abstencions i no «sí», la qual cosa deixa l'independentisme sense majoria suficient per tirar endavant l'elecció.

La investidura d'un president s'ha de fer en primera volta amb almenys 68 vots -majoria absoluta- o, en segona volta, amb una majoria simple; amb la situació actual, Sànchez tindria ara com ara 64 vots a favor de JxCat i ERC, 4 abstencions de la CUP, i 65 vots negatius de la resta de partits. Els 64 vots de JxCat i ERC serien 66 si els seus dos diputats a Bèlgica, Carles Puigdemont i Toni Comín, poguessin delegar el vot, però si fan aquest moviment, el Govern central ja ha anunciat que ho impugnaria abans als tribunals.

Així, JxCat i ERC només tenen dues alternatives: o convencen la CUP que dos dels seus diputats votin a favor de Sànchez o forcen Puigdemont i Comín a renunciar als seus escons. Precisament sobre aquest tema es va pronunciar ahir l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, empresonat a Estremera, que va defensar que Puigdemont i Comín renunciïn al seu escó al Parlament «només si és aritmèticament necessari» per formar Govern. Ho va dir en una entrevista a El Periódico recollida per Europa Press, davant la possibilitat que Puigdemont i Comín renunciïn a la seva acta per facilitar una investidura de Jordi Sànchez, ja que després de l'anunci de la CUP d'abstenir-se, JxCat i ERC necessiten aquests dos vots per mantenir la majoria.

Forn també va assenyalar la necessitat de formar Govern tan aviat com sigui possible i va dir que el Consell de la República que els independentistes preveuen crear a Bèlgica sota el lideratge de Puigdemont «no serà una entitat institucional des del punt de vista legal; serà privada». La defensa de Forn va presentar ahir un nou escrit on demana la seva posada en llibertat adduint -a més de les raons que ja havia exposat en les dues anteriors ocasions- circumstàncies de caràcter personal.

Més negatives a investir Sànchez

A banda de la CUP, que va assegurar que no donarà suport a un candidat «autonomista», els grups no independentistes també van traslladar a Torrent el seu rebuig a la candidatura de Sànchez. El cap de files del grup parlamentari del PSC, Miquel Iceta, va dir que no veuen «viable» l'eventual candidatura del número dos de JxCat. «Li convé, a Catalunya, nomenar un president que està en presó preventiva? La nostra resposta és que no», va resumir Iceta.

També el president del PP català, Xavier Garcia Albiol, va demanar al president del Parlament que no presenti el diputat de JxCat com a candidat a la presidència de la Generalitat per no «generar més tensió» amb l'Estat. En roda de premsa després de reunir-se amb Torrent, va sostenir que la CUP ja havia anunciat que no donarà suport a la candidatura de Sànchez, per la qual cosa la investidura està «condemnada al fracàs», ja que «no prosperarà».

La líder de Cs, Inés Arrimadas, va explicar que Torrent li havia transmès que proposaria Jordi Sànchez com a candidat a presidir la Generalitat, i el va acusar d'obeir «els dictats» de Carles Puigdemont. Després de la reunió d'ahir en el marc de la ronda de consultes amb els grups, Arrimadas va expressar: «Torrent m'ha llegit el guió de Puigdemont des de Brussel·les, fa el que ell vol». A més, la líder de la formació taronja va reiterar que els independentistes «realment no volen investir Sànchez, sinó allargar el procés». De fet, segons va afegir, la candidatura del número dos de JxCat és «una broma de mal gust».

Per la seva banda, el president del grup parlamentari de Catalu-nya en Comú Podem (CatECP), Xavier Domènech, va reiterar que el seu grup s'oposaria al nom de l'expresident de l'ANC perquè, tot i tenir «tot el dret» a presentar-se com a candidat, no permetria una investidura «efectiva».