n La mort del físic britànic Stephen Hawking ahir a la matinada a l'edat de 76 anys significa el comiat d'un dels científics més destacats i prestigiosos dels últims anys; segons molts, a l'altura de l'alemany Albert Einstein, de qui ahir precisament es complien 139 anys del naixement. Una coincidència que no va passar desapercebuda per a molta gent, que no van dubtar a recordar-la a través de les xarxes socials. Hawking va morir acasa seva, a Cambridge, al Regne Unit.
Hawking passarà a la història tant per haver estat autor de múltiples estudis científics -molts dels quals han suposat grans avenços per descobrir els orígens del planeta Terra i entendre millor aquest gran misteri que suposa per a la humanitat l'univers- com per la seva lluita contra el destí. Amb 21 anys els metges li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia per la qual els metges no li van donar més de dos anys de vida. La lluita contra la malaltia no va ser fàcil: l'ELA li va fer perdre el control del cos, la qual cosa el va portar a mantenir-se prostrat en una cadira de rodes, a la realització d'una traqueotomia i a necessitar un sintetitzador de veu per poder articular paraules.
Desafiant tots els pronòstics, Hawking va seguir endavant i esprement al màxim la seva privilegiada ment. L'autor de Breu història del temps, considerat una de les deu persones més intel·ligents del planeta, amb un quocient intel·lectual de 160, va ocupar a la Universitat de Cambridge la mateixa càtedra de Matemàtiques en la qual va impartir classes Isaac Newton, entre 1979 i 2009. Els seus treballs més importants van consistir en aportar, amb Roger Penrose, teoremes sobre les singularitats de l'espai i el temps en el marc de la relativitat i la predicció teòrica que els forats negres emetrien radiació, la qual cosa es coneix avui dia com a radiació de Hawking.
Reaccions universals
La mort de Hawking va provocar una onada de reaccions arreu del món, tant per part de la comunitat científica, com de la política, cinema i molts altres. «En record a Stephen Hawking. Va ser un honor tenir-lo a The Big Bang Theory. Gràcies per inspirar-nos», publicaven a les xarxes socials els responsables de la famosa comèdia televisiva, en la qual Hawking va arribar a fer un cameo. També van lamentar la seva mort la primera ministra britànica, Theresa May, que va destacar el seu «coratge, humor i determinació», com també va expressar la seva tristesa l'actor nord-americà Jim Carrey, de qui Hawking era tot un admirador.
Institucions com la NASA, que van precisar que «les seves teories van obrir un univers de possibilitats que nosaltres i el món seguirem explorant». Mentrestant, Tim Berners-Lee, l'inventor de la World Wide Web, va assegurar que «hem perdut una ment colossal i un esperit meravellós. Descansi en pau».
