El jutge Pablo Llarena va donar un cop judicial damunt la taula ahir en decretar presó per a Jordi Turull (que avui havia de sotmetre's a una segona votació per ser investit president de la Generalitat), els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. La decisió va generar una onada d'indignació en l'independentisme, que anit va sortir al carrer arreu del país per reclamar la llibertat de tots els presos. Turull, Rull i Romeva van ser enviats a Estremera, on compartiran empresonament amb Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Carme Forcadell i Dolors Bassa van ingressar a Alcalá Meco.
El jutge del Tribunal Suprem els imputa per un presumpte delicte de rebel·lió en tant que els considera membres de la cúpula responsable de la «minuciosa ideació de l'estratègia amb la qual es pretenia imposar la independència al territori [Catalunya]». Llarena pren aquesta determinació perquè observa «un greu risc de fuga», una «natural temptació de fugida» i «despreci dels processats per l'acatament de les decisions de l'autoritat judicial», desateses de manera «contumaç i sistemàtica els últims anys». I afegeix: «No s'aprecia en l'esfera psicològica interna» dels cinc empresonats «cap element potent» que faci pensar que faran cas del que els digui.
El magistrat del Suprem també atribueix el delicte de rebel·lió a Marta Rovira, que ahir va emprendre «el camí de l'exili» (vegeu desglossat), un delicte que en el pitjor dels casos pot comportar penes de fins a 30 anys de privació de llibertat. L'instructor fa extensible l'acusació a sis altres membres de la cúpula del «procés»: Carles Puigdemont, que ahir es trobava a Finlàndia; Toni Comín, que roman a Bèlgica; l'exconsellera Clara Ponsatí, també fora de l'Estat espanyol; i els ja empresonats Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Tretze en total.
La Fiscalia va demanar la detenció de Rovira, petició que va fer extensible a la resta de polítics encausats que són a Escòcia (Clara Ponsatí), Bèlgica (a més de Puigdemont i Comín, també els exconsellers Meritxell Serret i Lluís Puig, acusats de delictes de desobediència i malversació), i Ginebra (l'exdiputada sallentina de la CUP Anna Gabriel, a qui Llarena imputa d'un delicte de desobediència). Durant el dia, el Suprem va activar les euro-ordres.
Risc de violència
En la seva interlocutòria, el jutge Llarena afirma que «després d'anys impulsant el desig col·lectiu d'independència entre amplis sectors de la població; després d'haver assajat mobilitzacions massives conformades per centenars de milers d'adeptes; després d'haver convençut als seguidors que ostentaven una legitimitat per a una independència que sabien constitucionalment impossible i coneixent els greus aconteixements que es deriven de la mobilització pública del 20 de setembre; d'impulsar-los a tots que fessin front a l'ampli desplegament de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat que tenien ordre judicial d'impedir la votació de l'1-O i que defensessin el recompte de la votació suposa, no ja acceptar el risc d'una violència clarament representable, sinó directament impulsar a una massa ciutadana a que desbordi per la força qualsevol intenció que pugui provenir de l'Estat, tal i com finalment va succeir amb la votació».
Delicte de rebelió
Per al jutge hi ha proves suficients, aportades per la Guàrdia Civil, per imputar el delicte de rebel·lió tipificat en l'article 472 del Codi Penal, que contempla penes duríssimes de presó, a 13 investigats. Als exconsellers Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret, els atribueix delictes de desobediència i malversació de fons (el segon supòsit pot comportar penes de fins a sis anys de presó). Als exmembres de la Mesa del Parlament (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet), un delicte de desobediència, el mateix que pesa sobre les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel. Marta Pascal, Artur Mas i Neus Lloveras han quedat exclosos de la causa. El magistrat del Suprem imposa també una fiança solidària de 2,1 milions d'euros.
L'acusació de rebel·lió, gravíssima, es pot imputar a aquells que «s'alcessin violenta i públicament per declarar la independència d'una part del territori nacional o sostreure qualsevol classe de força armada a l'obediència del Govern». La demostració de la suposada existència de violència serà la clau que determinarà si el judici, previst per als propers mesos, derivarà en sentències condemnatòries. Sosté Llarena en la interlocutòria de processament, de 69 pàgines, a partir d'un alambinat argument, que «actua violentament qui ho fa de manera violenta, la qual cosa no presenta un contingut típic plenament coincident amb actuar amb violència». Més: diu el jutge que el delicte de rebelió és «tendencial» i d'«intervenció múltiple» i que «és evident» que la «minuciosa ideació de l'estratègia amb la qual es pretenia imposar la independència al territori permet considerar que els principals responsables d'aquests fets» sempre haurien tingut clar que «el procés acabaria recorrent a la utilització instrumental de la força». I afegeix: «el relat dels fets» demostra que aquells que «van realitzar aportacions principals al nucli del fet amb posterioritat al 20 de setembre [data del setge a la comitiva judicial encarregada d'escorcollar la Conselleria d'Economia]» tenien la noció que «el fanatisme violent de molts del seus seguidors havia de desfermar-se». «La persistència en la seva determinació criminal -afegeix-, és mostra de la seva voluntat d'incorporar la utilització de la força al mecanisme per aconseguir una secessió a la que no es volia renunciar».
