n Alguns la donaven per acabada però està més present que mai. I lluitant com sempre. «La vella premsa», com l'anomenen els que desconfien dels mitjans que consideren irrenunciable la veracitat, l'ètica professional i la independència, ha donat una lliçó majúscula de servei públic en destapar l'escàndol de filtració de dades personals per a ús electoral.

L'anomenat Cas Cambridge Analytica -una consultora que es va fer amb informació de més de 50 milions de perfils per vendre-la a una altra empresa involucrada en la campanya electoral de Donald Trump- ha portat l'imperi de Facebook a la crisi més gran de la seva història. El tità tecnològic de Mark Zuckerberg, darrerament abocat a demanar contínuament disculpes pels seus errors, està en el punt de mira per haver fet possible un forat negre que engoleix la informació dels seus usuaris per convertir-la en combustible per a una manipulació global. No va fer res per prevenir-ho i els seus moviments per taponar la bretxa oberta en el seu mur digital són clarament insuficients, per no dir paupèrrims.

Si bé una gran part de l'escàndol es va produir entre el 2013 i el 2015, va ser a partir del 2016 quan van arribar els casos més greus, i que han posat Facebook a l'ull de l'huracà pel seu paper clau en la distribució de contingut electoral decisiu en el referèndum del Brexit al Regne Unit i a les eleccions presidencials dels Estats Units guanyades contra molts pronòstics per Trump.

«El cofundador de WhatsApp crida a esborrar els comptes de Facebook», «Com protegir les teves dades de Facebook?», «Com donar-se de baixa de Facebook?». Els titulars dels últims dies són força eloqüents: no només hi ha inseguretat per la destinació final de les nostres dades, hi ha por per les conseqüències tòxiques que el seu ús pot provocar en el cos democràtic. L'últim a fugir-ne ha estat Elon Musk, guru de les noves tecnologies, que ha esborrat el seu compte personal i els corresponents a les seves companyies Space X i Tesla.

El gegant tecnològic, colpejat de ple en la seva credibilitat, trontolla a més per unes pèrdues multimilionàries en borsa: en només dues jornades va veure, impotent, com se n'anaven en orris gairebé 60.000 milions de dòlars de capitalització borsària. I s'enfronta al dur tràngol de respondre a les exigències d'aclariments per part de les autoritats polítiques. Hi ha en joc quantitats exorbitants de diners com a càstig.

Velocitat de vertigen

En l'univers d'Internet les coses es produeixen a una velocitat de vertigen. L'èxit d'avui pot ser el fracàs de demà. Davant aquest caràcter voluble i imprevisible dels negocis, la premsa de prestigi, en aquest cas encarnada en les capçaleres The New York Times i The Guardian, proposa la mateixa recepta que li ha proporcionat allò que és l'essència mateixa del bon periodisme: la confiança dels seus lectors. I aquesta confiança, que tant indigna els que governen a cops de decret-tuit, s'ha enfortit amb la detallada investigació sobre el pèssim paper de Facebook en aquest accés massiu a la informació de cinquanta milions d'usuaris. Els dos mitjans van revelar, a més, que la xarxa social havia contractat el psicòleg Joseph Chancellor, un dels dos responsables de l'operació.

Al marge de les responsabilitats que haurà d'assumir Facebook per via administrativa o penal i de les pèrdues a la borsa, Facebook s'enfronta al seu desafiament més gran. Zuckerberg i la directora d'operacions, Sheryl Sandberg, van mantenir un eloqüent silenci durant hores. El cap de seguretat de la informació, Alex Stamos, va abandonar el càrrec després dels desacords interns. Una dada aclaridora que sorprèn: el seu equip, format en el seu origen per 120 persones, ha quedat reduït a tres empleats. Un treball gegantí sobre les espatlles d'un equip mínim. Facebook viu els seus pitjors dies sota l'atenta vigilància de «la vella premsa». Que està més jove que mai. Apostin per ella.