«Hi ha moments que sóc optimista i penso que no extradiran Puigdemont, i hi ha altres moments que em fa angúnia», diu Màrius Gorchs Altarriba. Nascut a Santa Maria de Merlès, viu a Alemanya des de començament dels anys 90. Establert a Corburg, Baviera, és enginyer industrial i va treballar al món de l'automoció fins que es va jubilar.

Gorchs comenta que Alema-nya «és un país que li agrada l'ordre, i saltar-se la llei com es va fer a l'octubre costa d'entendre. Aquí hi havia moltes simpaties després del referèndum, però quan es va declarar la independència em va costar defensar-ho. No ho contradeien, però no ho acceptaven». Explica que molta gent coneix el conflicte entre Espanya i Catalu-nya, i «en general hi ha simpaties per Catalunya. I quan parles de Barcelona tothom obre els ulls».

Potser per aquest motiu el cas Puigdemont és a tots els mitjans de comunicació des que el van detenir diumenge a la tarda. «Demà passat ja ho veurem», alerta. Assegura, però, que «hi ha un problema amb les televisions i és que normalment tenen els seus corresponsals a Madrid i fan servir bastant el seu vocabulari». Pel que fa als diaris, comenta que un dels de més tirada del país, el Süddeutsche Zeitung de Munic, de tendència més aviat conservadora, publicava ahir un article en el qual demanava explícitament que no el lliuressin a Espanya.

Continua explicant que l'únic partit polític que s'ha posicionat obertament contra l'extradició ha sigut el Die Linke, «els excomunistes de l'antiga RDA, i que només surtin ells és perillós», opina Gorchs. «Els altres diuen que és un tema judicial, mentre que el Govern sempe ha manifestat que Espanya és un país democràtic amb separació de poders».

Segons Gorchs, a Alemanya no existeix el delicte de rebel·lió del qual s'acusa Puigdemoment. «Un que s'hi podria assemblar és el d'alta traïció, pensat per quan es fa servir la violència, no com diu el jutge Llarena, per separar un tros d'Alemanya o d'un país del voltant per incloure'l a Alemanya. Està pensat per quan es va annexionar Àustria. Cada país fa les lleis segons la seva història». Davant d'això Gorchs opina que, si la justícia alemanya es creu estrictament el que diu el jutge Llarena i no analitza a fons el cas, és possible que l'acabin lliurant a Espa-nya. «Però si ho analitzen detalladament, la descripció que fa Llarena de violència no lliga amb els fets», segons el seu punt de vista. «Pels comentaris que he vist i he pogut escoltar confio que no el lliuraran... o vull confiar-hi»

Del «fort impacte» que la detenció de Puigdemont està tenint entre la societat alemanya també se n'ha fet ressò l'enginyer manresà Xavier Arrufat, que va viure en aquell país entre el 2003 i el 2008 com a mànager de logística d'una multinacional, i que justament aquests dies torna a ser a Alemanya de viatge. Hi va arribar diumenge, i es va sorprendre de la rellevància que diu que està tenint el cas. «Els informatius obren totes les capçaleres amb això», i fins i tot ho tracten en programes infantils, i ho fan amb una visió «raonablement objectiva».

Més enllà del ressò en els mitjans de comunicació, Arrufat explicava ahir que encara no havia pogut copsar els seus efectes en l'opinió pública. Dels seus anys de residència a Alemanya recorda que aleshores «no s'entenia gaire que a Catalunya hi hagués un esperit independent». Diu que aquesta qüestió «es presentava com que una regió rica es vol separar d'altres de més pobres, i això no estava gaire ben vist». De tota manera, admet que amb el pas dels anys i amb els darrers esdeveniments al voltant del procés des del referèndum, «aquesta percepció dels alemanys respecte de Catalunya pot haver canviat, i és possible que ara hi hagi una certa predisposició més empàtica amb els postulats independentistes», o si més no, «amb tot el que envolta els drets humans i la llibertat d'expressió». En qualsevol cas, té la sensació que la detenció de Puigdemont «s'entén que és exagerada», si bé «és molt difícil fer una predicció de què pot passar i de com pot actuar la justícia». El que és clar, diu, és que «és una qüestió rellevant, i que tot Europa ara està mirant cap a Alemanya, i ells en són ben conscients». Per això pensa que serà un tema que es voldrà estudiar bé per no prendre decisions precipitades, «però no m'atreveixo a aventurar res», insisteix.