El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha preguntat perquè governs estatals de diferents colors van dialogar "amb gent amb metralladores a la mà, que posava bombes i assassinava" i no ho ha fet amb les institucions catalanes. Ha afegit que el que feia ETA estava "fora de la Constitució i dels tractats europeus i atemptava contra el dret més elemental que és la vida" i s'ha preguntat: "Es podia dialogar sobre allò i no es pot dialogar ara? Hi ha alguna forma comprensible d'entendre-ho?". Ribó ho ha dit durant la presentació del seu informe sobre l'1-O en sessió plenària al Parlament, durant la qual ha criticat les "agressions" dels cossos policials a gent "que tenien com a sola arma una cosa que es diu papereta de vot" i la regressió en matèria de drets que es va produir. El Síndic ha reconegut que va participar llavors d'un procés per intentar obrir "fils de contacte" entre l'Estat i el govern català i ha lamentat el fracàs assolit. Tot i això, ha insistit que la solució passa per obrir aquest diàleg i ha emplaçat totes les parts a fer-ho.
Ribó ha constatat que ja abans de l'1-O es van produir "regressions" en drets com el de reunió quan hi van haver jutges "que van prohibir actes públics" sobre el dret a decidir, una actuació "absolutament desproporcionada" de la Fiscalia i es va portar als tribunals persones com el regidor de la CUP a Vic Joan Coma per sedició. També ha considerat "inconstitucional" que la Fiscalia determinés com s'havien de coordinar els cossos policials i que no es van respectar les indicacions sobre detencions en els escorcolls del 20 de setembre.
Pel que fa a l'1-O, ha denunciat la "prohibició" del referèndum quan la convocatòria d'aquest havia estat despenalitzada anys abans. Per això, Ribó ha alertat que enfocar un tema com aquest amb mesures penals "és no només no fer cas del que s'havia legislat sinó desbordar totes les mesures de proporcionalitat i prudència".
Diàleg com a solució
El Síndic ha reconegut que va estar "immers en un intent de construir fils de contacte" entre l'Estat i el govern català abans de l'1-O per trobar una solució i ha lamentat el "relatiu fracàs" de la tasca. Tot i això, ha reiterat que "fa més falta que mai aquest diàleg" i "abandonar qualsevol posició d'unilateralitat per part de ningú". En aquest sentit, ha lamentat que no hi ha hagut "cap mena d'avenç" en aquesta direcció -criticant també que el discurs que va fer el Rei el 3 d'octubre "no va tenir un sol mot de diàleg- i ha insistit que només aquest pot ser el camí.
Sobre la causa penal que ha portat a diversos líders a la presó, Ribó s'ha preguntat si es troben davant d'una "operació intimidatòria per crear una mena de relat que s'escapa per complet" del que va passar realment. Així, ha assegurat que el poble català "no ha donat una sola bufetada" en defensa dels seus drets i reivindicacions polítiques. Ha criticat també el 155, que ha titllat de "desproporcionat", i ha assegurat que no hauria d'haver suposat el cessament del govern i la dissolució del Parlament.
Per últim, ha anunciat que el Síndic està elaborant un nou informe sobre possibles agressions de dret amb un enfoc en els drets internacionals "que obliguen a tothom a l'Estat". Entre d'altres temes, ha situat la inviolabilitat parlamentària, el dret de defensa o el de reunió i manifestació.
