La fiscalia del 'land' alemany de Schleswig-Holstein ha demanat presó preventiva per a Carles Puigdemont mentre dura tot el procés d'extradició, que es podria allargar de 60 a 90 dies. En un comunicat, el ministeri públic ha afirmat que hi ha "risc de fuga". A més, la fiscalia també ha requerit al tribunal superior del 'land' que admeti a tràmit la demanda d'extradició del president destituït per "alta traïció", l'equivalent alemany al delicte de rebel·lió espanyol, i també per "malversació de fons públics". El tribunal superior de Schleswig-Holstein ha de decidir ara si accepta les peticions de la fiscalia.
La fiscalia explica que, després de fer una "anàlisi exhaustiva" de l'euroordre del Tribunal Suprem espanyol, ha conclòs que "és pertinent una petició d'extradició". També valida els dos crims que li imputa la justícia espanyola: rebel·lió i corrupció. Sobre el primer, diu que "té un equivalent en els articles 81 i 82 del codi penal alemany", que fan referència a "l'alta traïció" contra Alemanya o els seus 'lands'. "Una concordança idèntica entre les regulacions alemanya i espanyola no és necessària legalment", continua. El comunicat de la fiscalia de Schleswig-Holstein diu que els càrrecs de la justícia espanyola de rebel·lió "essencialment inclouen l'acusació de celebrar un referèndum anticonstitucional tot i els disturbis violents que es preveien".
D'altra banda, el ministeri públic també creu que l'acusació de corrupció a l'euroordre de Llarena té equivalent a l'article 266 del codi penal alemany, que especifica les penes per delictes de "malversació de fons públics o abús de confiança". "Els costos de preparació i execució del referèndum anticonstitucional a ulls del Tribunal Constitucional espanyol són, segons les autoritats espanyoles, de 1.602.001,57 euros", afegeix.
El comunicat també explica que la justícia de l'Estat, en l'euroordre, acusa Puigdemont de "tirar endavant el referèndum d'independència en una reunió amb membres del govern i els caps policials de Catalunya el 28 de setembre de 2017" tot i les advertències del TC. La petició europea de Llarena apunta que "era d'esperar una escalada de violència el dia del referèndum havent vist els xocs entre ciutadans i la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017", segons ha explicat la fiscalia. "Però no obstant, el govern de Catalunya -inclòs l'acusat com a president- va decidir celebrar el referèndum i les forces policials autonòmiques es van comprometre a garantir que els partidaris d'aquest procés de separació poguessin anar a votar".
