La decisió de la justícia alemanya de denegar l'extradició a Espanya de Carles Puigdemont per rebel·lió impediria al Tribunal Suprem jutjar-lo per aquest delicte i limitaria la seva acusació a la causa per malversació de fons públics, almenys en la causa que actualment instrueix el jutge Pablo Llarena.
La legislació sobre l'ordre europea de detenció i entrega (euroordre) impedeix a un tribunal espanyol jutjar un reclamat per un delicte diferent a aquells pels que el lliura el país en el qual ha estat detingut.
Encara que aquesta mateixa llei obre una possibilitat perquè l'expresident sigui jutjat per rebel·lió en un futur, després de complir una primera condemna per malversació en el cas que li fos imposada.
Perquè aquest segon judici fos possible, un cop recuperada la llibertat hauria de passar 45 dies en territori nacional o marxar a l'estranger i tornar.
Actualment, el jutge del Suprem Pablo Llarena reclama a Puigdemont per un delicte de rebel·lió (penat amb fins a 25 anys de presó) i un altre de malversació de cabals (fins a 8 anys de presó).
Però l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein ha descartat el delicte de rebel·lió en el procés d'extradició perquè considera que no es compleix el requisit de la violència.
És la mateixa interpretació que fa la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que ha processat al més gran dels Mossos Josep Lluís Trapero i als excaps polítics del cos policial per sedició, en entendre que no hi va haver violència en l'assetjament a la Conselleria d'Economia ni en la jornada de l'1-O.
Aquesta decisió condueix a una situació en què el Suprem podria jutjar per rebel·lió a part de l'antic Govern de la Generalitat, inclòs l'exvicepresident Oriol Junqueras, i als líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, però no a Puigdemont, a qui el jutge Llarena considera principal responsable.
El tribunal alemany encara ha de decidir si ho extradeix per malversació de cabals públics i, en aquest cas, Puigdemont només seria jutjat per aquest delicte. Almenys en l'actual procés.
Un altre dels possibles escenaris que obre la decisió del tribunal alemany és la retirada de l'euroordre.
El jutge Llarena ja va prendre aquesta decisió el passat 5 de desembre, poc després d'assumir la causa, quan va retirar les ordres de detenció que havia dictat anteriorment la jutge Lamela contra Puigdemont i els quatre exconsellers que van fugir amb ell a Brussel·les.
Ho va fer davant la perspectiva que Bèlgica no ho lliurés pels delictes més greus, el que, segons va plasmar en el seu acte, perjudicaria el procés i als acusats que sí que es van posar a disposició de la justícia.
