L'excap i l'exdirector dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero i Pere Soler, respectivament, recorreran en els pròxims dies el seu processament a l'Audiència Nacional per sedició i organització criminal en relació amb el setge a la conselleria d'Economia del 20 de setembre i pel referèndum de l'1 d'octubre (1-O).

Segons han informat a Efe fonts jurídiques, els dos ex-alts càrrecs de la policia autonòmica recorreran l'ordre de processament que va dictar contra ells la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que també va processar l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i la intendent Teresa Laplana.

Lamela atribueix a Trapero un delicte de pertinença a organització criminal i dos de sedició per la seva actuació durant el setge a la conselleria d'Economia el 20 de setembre i en el referèndum de l'1-O, on la jutge creu que hi va haver una «total inactivitat» dels Mossos, que responia a un pla de la cúpula de la policia autonòmica.

A Soler i a Puig també els processa per organització criminal en considerar que, amb Trapero, integraven una organització jerarquitzada «sota una direcció comuna a la cúspide de la qual es trobava el president de la Generalitat de Catalunya», Carles Puigdemont, que tenia com a objectiu la celebració de l'1-O i la declaració d'independència del 27 d'octubre.

No obstant això, a aquests últims només els processa per un delicte de sedició en atribuir-los responsabilitat únicament en l'1-O, igual que a Laplana, a qui atribueix també un únic delicte de sedició, aquesta vegada per la seva actuació durant el setge.

En l'ordre de processament, notificada ahir a les parts, la jutge dóna als processats un termini de tres dies per interposar un recurs de reforma davant el jutjat que dirigeix i subsidiàriament un d'apel·lació davant la sala penal de l'Audiència Nacional.

Segons Lamela, l'1-O es van donar ordres als agents autonòmics perquè «no actuïn, que no facin res, que es mantinguin al marge, que no intervinguin, i que només observin i informin i se situïn en posició segura».

Aquestes sospites s'apuntalen amb la declaració d'un testimoni protegit de Lleida, identificat en el sumari com «1-O», que va revelar que els Mossos tenien ordre d'informar dels moviments dels altres cossos, i que la seva actitud era de total «passivitat» fins i tot quan els guàrdies civils eren agredits.

Per vigilar els policies, els mossos van usar com a «observadors» persones civils que situaven en un punt elevat per avisar-los de l'arribada de les forces de seguretat.

El processament de Trapero, els seus caps polítics i Laplana en aquest tribunal s'uneix al dels altres 25 líders polítics del procés que van ser processats en el Tribunal Suprem pel jutge Llarena el 23 de març passat, 13 dels quals per rebel·lió.