La Justícia alemanya ha demanat a l'espanyola informació addicional per sustentar la petició d'extradició del l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, mentre que el Govern d'Angela Merkel intenta evitar tensions amb Madrid.

Per a l'Audiència Territorial de Slesvig-Holstein, l'estat federat on va ser detingut Puigdemont el 25 de març, no hi ha dubte que l'euroordre no s'empara en «mòbils polítics», encara que sí que requereix concrecions sobre el càr-rec de malversació de fons públics. «No hi ha indicis que els delictes que les autoritats espanyoles imputen a l'acusat incloguin càrrecs amb el propòsit de detenir-lo per motius polítics», subratlla la resolució d'aquesta cort, dictada dijous i difosa ahir en la seva integritat.

Era precís «examinar» aquesta qüestió, prossegueix el text, ja que l'existència d'una intencionalitat política o una «amenaça que l'acusat podria patir una persecució superior a la que li correspondria» impediria la seva extradició. Però aquestes circumstàncies no es donen, segons l'Audiència, que destaca la relació de «reconeixement mutu» entre els estats implicats, entre els quals «es dóna per fet» que es «respecta el dret comunitari i observen els valors fonamentals» de la UE. Descartada la motivació política, es requereixen concrecions sobre l'acusació de malversació de fons, el càrrec pel qual podria ser extradit, després de desestimar-se el de rebel·lió.

Sense la concreció necessària

L'euroordre «no conté una descripció suficient de les circumstàncies en les quals es va produir el delicte» ni aporta «la necessària concreció per associar-lo de manera suficient amb que els fets que se li imputen». Sí s'exposa «clarament» que l'acusat «va ser coresponsable (almenys políticament) de la generació dels costos del referèndum per 1,6 milions d'euros», quan «el Govern regional no havia d'usar recursos pressupostaris per a aquest fi», ja que hi havia una prohibició prèvia del Constitucional espanyol. No queda clar si l'Estat «va carregar realment amb aquests costos» ni si l'acusat va ser qui «així ho va disposar», afegeix la resolució.

Respecte al delicte de rebel·lió, s'argumenta que no n'hi ha prou que en el Codi Penal alemany hi hagi un delicte «similar», sinó que cal analitzar el cas com si hagués tingut lloc a Alemanya. No se li pot atribuir «alta traïció», s'apunta, perquè aquesta exigeix «l'ús o l'amenaça de l'ús de la violència» i en aquest cas falten «els trets constitutius» de la violència fixats per la jurisprudència del Tribunal Suprem alemany.

A Berlín, mentrestant, ahir s'intentava tancar la polèmica creada per la ministra de Justícia, la socialdemòcrata Katarina Barley, que va qualificar d'«absolutament correcte» que es descartés el càr-rec de rebel·lió. Barley va parlar aquest diumenge amb el seu homòleg espanyol, Rafael Catalá, per aclarir el «malentès», segons fonts d'aquest ministeri, després de l'enrenou causat pel comentari difós divendres per l'edició digital del diari Süddeutsche Zeitung. El portaveu ministerial alemany va assegurar que el que es va publicar no eren «declaracions autoritzades» de la ministra.