El jutge del Suprem Pablo Llarena va dictar ahir una providència on requereix al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que enviï informació «amb la major brevetat possible» on acrediti per què afirma que no s'ha gastat diner públic en l'organització de l'1-O. En una entrevista a El Mundo publicada dilluns, el ministre assegurava que no es va gastar «ni un euro» de les arques públiques en l'organització del referèndum, ni tampoc en la manutenció de Carles Puigdemont a l'estranger.
Segons Llarena, aquestes declaracions «contradiuen» proves recollides durant la instrucció. Per això, li demana que acrediti aquesta «certesa» que no hi va haver malversació, ja que el Govern espanyol controlava en aquell moment els comptes de la Generalitat. El jutge també exposa que durant les declaracions indagatòries d'aquesta setmana diversos encausats han sostingut que no hi va haver malversació i han citat, precisament, les declaracions de Montoro per defensar-ho.
«Es van gastar 1,6 milions»
En la interlocutòria de processament, Llarena deia que, segons les investigacions practicades, s'havien destinat almenys 1,6 milions d'euros de diners públics a l'organització del referèndum. Concretament, estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre de catalans a l'estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses, i 199.700 euros per a la participació d'observadors internacionals.
Llarena ha processat tots els membres del Govern per malversació. Són 14 dels 25 encausats en aquest tribunal. A la providència, Llarena no amaga que fa el requeriment a Montoro després que diversos encausats que han passat pel Suprem aquesta setmana hagin usat aquesta entrevista per defensar que no hi va haver malversació. Entre ells, el vicepresident destituït i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, i ahir mateix el conseller destituït de presidència, Jordi Turull.
El ministeri de Montoro ha estat controlant les finances catalanes des de l'estiu. Al final del juliol, el Govern espanyol ja va aprovar demanar setmanalment certificats als responsables de la gestió i intervenció econòmica de la Generalitat per comprovar que no hi havia cap partida destinada a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre. Posteriorment, al setembre, la intervenció dels comptes ja va ser total.
Hisenda insisteix
La secretària general de Finançament Autonòmic i Local del ministeri d'Hisenda, Belén Navarro, va insistir ahir -després de la petició de Llarena- que no es van destinar diners públics al referèndum. Durant la seva compareixença a la Comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats, va assegurar que «no hi ha hagut diners que hagin anat destinats» a fer possible el referèndum, tant pel que fa als pagaments del Fons de Liquiditat Autonòmica com pel que fa al control de pagaments de les entrades a compte. En tot cas va recordar que aquesta qüestió «està essent objecte d'estudi per part dels tribunals i els òrgans jurisdiccionals» per si consideressin «que s'ha desviat alguns diners que no corresponguin» al FLA o al pagament de proveïdors o bé que aquest pagament de factures certificat per interventors «no correspongués a la seva finalitat».
Navarro es va manifestar en la línia del que ja va expressar el ministre Montoro: «Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos, ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no amb diners públics», va afirmar a El Mundo.
D'altra banda, el partit d'ultradreta VOX va dir que exigirà la dimissió de Cristóbal Montoro si es confirma que hi va haver malversació en l'1-O.
