Miguel Díaz-Canel es va convertir ahir en el successor de Raúl Castro a la presidència de Cuba, un relleu històric perquè, per primera vegada des de la revolució del 1959, l'illa del Carib estarà governada per algú aliè a la família Castro, si bé va aprofitar el seu primer discurs per buidar la incògnita del futur: «La revolució continua».
Per la seva banda, Raúl Castro va reivindicar Díaz-Canel com el seu «successor legítim» i «hereu polític» per la seva «capacitat de treball» i «la seva fidelitat política», va dir en el seu comiat.
Díaz-Canel havia estat àmpliament assenyalat en els últims anys com el favorit per recollir el testimoni de Fidel i Raúl. Els pronòstics es van confirmar aquest dimecres, quan la Comissió de Candidatures Nacionals el va nominar per al càrrec de president del Consell d'Estat, l'òrgan que acumula el Poder Executiu a Cuba.
No obstant això, la decisió definitiva corresponia als 605 diputats que aquest mateix dia van prendre possessió dels seus escons, constituint així la nova Assemblea Nacional. En el seu primer acte com a diputats, van fer una votació secreta per ratificar els 31 candidats proposats per al Consell d'Estat, inclòs Díaz-Canel, o rebutjar-los. Els resultats es van conèixer ahir, en la segona jornada d'una sessió parlamentària «transcendental», segons la premsa oficial cubana. Díaz-Canel va ser confirmat com a president del Consell d'Estat per 603 vots (el 99,83%). Els altres nominats també van ser ratificats amb entre el 99% i el 100%.
Conforme a la tradició cubana, Díaz-Canel havia d'haver aprofitat aquesta sessió per proposar un Govern i que fos aprovat pel Parlament, però, «donada la importància que revesteix», va optar per ajornar la conformació del Consell de Ministres a la primera sessió ordinària de l'Assemblea Nacional, prevista per al juliol.
