El Govern espanyol ha aprofitat el paraigua del 155 per fer que la Generalitat se sumi a les demandes contra Artur Mas -i d'altres exconsellers i alts càrrecs del Govern- pel 9-N al Tribunal de Comptes.

Quan es va iniciar el procediment, el Govern es va oposar a les demandes presentades per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució. Aquestes demandes, a les quals es va adherir la Fiscalia, van ser l'origen del litigi. Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs han hagut de dipositar 5,2 milions d'euros de fiança, que és la quantitat que el tribunal sospita que es va destinar a finançar la consulta del 9 de novembre del 2014. Ara, el Govern de Mariano Rajoy ha aprofitat el 155 per moure fils i fer un gir de 180 graus en aquest cas. La conseqüència: la Generalitat també ha demandat Mas i la resta d'ex-alts càrrecs del Govern que van organitzar la consulta.

El cas arrenca per una denúncia de SCC i l'associació d'advocats catalans, a la qual es va adherir la Fiscalia. En aquell moment, però, la Generalitat no es va adherir al procediment perquè no consideraven que calgués exigir cap responsabilitat. Després de demanar algunes pròrrogues, finalment els investigats van ingressar en efectiu 2,8 milions i, per arribar a la quantitat total de 5,2 milions, el tribunal els ha permès aportar immobles de la seva propietat com a aval. Aquests diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del ministeri de Justícia. Al gener i després de rebre les fiances, el tribunal va donar per tancada la fase d'instrucció. Des de llavors, el cas està en mans de la secció d'enjudiciament i se'n fa càrrec la responsable del departament segon, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar Margarita Mariscal de Gante, que també va ser l'encarregada de nomenar un delegat instructor en aquesta causa. Un cop resoltes les al·legacions, el Tribunal de Comptes començarà amb les audiències prèvies i farà citacions que seran públiques.

El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va assegurar ahir que la decisió de sumar la Generalitat a la demanda contra Mas i i la resta de polítics no l'ha pres l'executiu de Mariano Rajoy, sinó que «parteix d'un acord que prenen els serveis jurídics de la Generalitat» arran d'un «canvi de criteri» que fan «autònomament».