L'advocat de la Intersindical-CSC va assegurar ahir que totes les vagues generals tenen un component polític, però va defensar que la del 8 de novembre tenia raons econòmiques i laborals al darrere, com la suspensió de lleis socials del Parlament per part del Tribunal Constitucional i el decret del Govern espanyol que va facilitar la fugida d'empreses de Catalunya. Per això, va demanar a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que arxivi la demanda presentada per la patronal Foment del Treball en el judici que va començar ahir.
Per la seva banda, el fiscal va donar suport al sindicat, i va indicar que la patronal hauria d' haver interposat la demanda a la jurisdicció contenciosa-administrativa, però no per vulneració de drets fonamentals, sinó per danys causats per la vaga, cosa que el TSJC també va indicar en el seu moment però va descartar més tard. En tot cas, considera que el caràcter polític de la vaga «no ha quedat acreditat», tot i admetre que «tota vaga té fonamentació política» i en aquest cas la situació política, com la intervenció de la Generalitat, provocava un «motiu laboral perfectament admissible».
L'advocat de Foment va al·legar, per la seva banda, que la vaga tenia una motivació clarament política, relacionada amb els empresonaments de polítics catalans, que no es va convocar amb el termini mínim legalment previst de 10 dies i que el sindicat convocant només representa el 0,4% dels treballadors i, per tant, «no té legitimitat per convocar una vaga general». En el seu al·legat inicial i les seves conclusions, tant el sindicat com el comitè de vaga van recordar que l'aplicació de l'article 155, per exemple, «ha suposat la paralització de negociacions de millores laborals» per molts treballadors de la Generalitat.
El sindicat també va al·legar defectes formals en la presentació de la demanda per part de Foment, però els magistrats resoldran la qüestió en la sentència. També va denunciar que no s'han demostrat els danys reclamats, qui els hauria causat i qui serien els perjudicats. En aquest sentit, tant el sindicat com el comitè de vaga van explicar que els serveis mínims es van complir al 100%, com va admetre el delegat del Govern espanyol Enric Millo, i que els possibles incidents en talls de car-reteres no depenien dels convocants de la vaga, sinó dels seus participants individualment.
Informe dels Mossos dels CDR
Ahir també es va conèixer que els Mossos d'Esquadra van elaborar un informe que van enviar a l'Audiència Nacional perquè investigués els CDR per un possible delicte de rebel·lió pels talls viaris i ferroviaris que hi va haver arreu de Catalunya durant la vaga general del 8-N. L'informe de la Comissaria General d'Informació dels Mossos descriu els CDR com «agrupacions de persones» amb una «més que notable capacitat d'acció», i adverteix que «si tornen a actuar de manera coordinada» poden suposar «un risc poten- cial per a la convivència ciutadana».
El jutge de l'Audiència Nacional, però, ho va descartar i va arxivar la causa. Per això, els Mossos d'Esquadra van fer 65 atestats que han enviat a diferents jutjats d'instrucció d'arreu de Catalunya per delictes com desordres públics, coaccions o desobediència.
