n Un dia després del final definitiu d'ETA, les víctimes de la banda terrorista i els seus familiars van deixar clar que no totes tenen una mateixa visió del conflicte. Així, Eulàlia Lluch, filla de l'exministre assassinat per ETA Ernest Lluch, es va mostrar satisfeta per la dissolució de l'organització terrorista, si bé va advertir que «encara cal treballar» per reconèixer tot el dany causat, ja que «víctimes ho són totes, les d'ETA, les del GAL i els torturats».

Eulàlia Lluch va dir sentir-se «contenta» per l'escenificació de la dissolució d'ETA portada a terme divendres, ja que amb això «tanquem el cercle» iniciat quan aquesta organització va anunciar el cessament de la seva activitat terrorista. «Em vaig sentir contenta i alleujada», va explicar, «en saber que ja no hi haurà ningú més a qui li passi el mateix, és a dir, que el dolor tan intens que vam sentir quan ETA va assassinar el meu pare no hagin de sentir-lo altres persones de nou».

Segons Eulàlia Lluch, la dissolució d'ETA «representa una notícia excel·lent», ja que el final de la seva existència «havia de formalitzar-se d'alguna forma, tot i que encara queda feina per fer» per considerar totalment finalitzat el conflicte.

La filla de l'exministre socialista assassinat per ETA a Barcelona el 21 de novembre de l'any 2000 va destacar que no va voler mai formar part d'alguna associació de víctimes del terrorisme, i en referència als GAL, va afirmar que «les víctimes dels GAL també són víctimes del terrorisme. Víctimes ho som tots, algunes per tortures, altres assassinades per ETA i altres pels GAL».

Paral·lelament, una de les víctimes de l'atemptat d'ETA a Hipercor, Robert Manrique, també es va mostrar satisfet per la dissolució d'ETA perquè implica que «no es puguin repetir» tragèdies com la que va haver de viure. Manrique va dir sentir-se molt dolgut amb «la utilització potinera de les víctimes» feta durant molts anys per «algun partit que, desgraciadament, va obtenir rèdit electoral d'aquesta situació».

El periodista Martxelo Otamendi, que va ser detingut coincidint amb el tancament del diari Egunkaria l'any 2003, va afirmar, de la seva part, que li agradaria que «algun dia l'Estat espanyol reconegués que vaig ser torturat» a la comissaria d'Intxaurrondo, «tal com indica la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg».

Per part seva, Irene Villa, víctima d'un atemptat perpetrat per ETA a Madrid el 1991, va afirmar, sobre la dissolució de la banda terrorista, que es tracta d'«una data per al record i de molta emoció». «Tota Espanya està amb les víctimes i estem notant l'afecte de tota la societat espanyola», va destacar la periodista. Villa va indicar que és «dolorós» que la banda ter-rorista no hagi demanat perdó a totes les víctimes. «És dolorós que només vulguin demanar perdó a la gent que passava per aquí, perquè d'innocents ho érem tots», va assenyalar.

«Cadena perpètua»

«ETA ha estat una veritable cadena perpètua per a la nostra democràcia i per al nostre estat de dret. ETA no tenia raó de ser», va postil·lar Villa. En aquests moments, la periodista assegura que no té «cap sensació especial», ja que per a ella el moment «clau» va ser el 2011, quan «ETA va dir que no mataria més». Tot i que va voler recordar que encara «és important la memòria, la dignitat i la justícia» de les víctimes.