El Govern espanyol ha rebut l'aval unànime del Consell d'Estat per recórrer aquesta setmana davant el Tribunal Constitucional (TC) la reforma de la Llei de presidència de la Generalitat de Catalunya, que busca fer possible una investidura a distància de Carles Puigdemont.

Un cop solucionat el tràmit de consultar al Consell d'Estat, l'informe del qual és preceptiu però no vinculant, l'Executiu es reunirà en Consell de Ministres extraordinari per donar el vistiplau a la presentació del recurs, sobre el qual el TC podria pronunciar-se dimecres.

Els esdeveniments es van accelerar després de l'aprovació divendres passat de la reforma de la llei en el ple del Parlament català i que el cap de setmana JxCat acordés intentar investir Puigdemont com a president de la Generalitat abans del 14 de maig, vuit dies abans de la data límit per convocar noves eleccions.

Ja el mateix divendres, el Consell de Ministres va sol·licitar l'informe amb caràcter d'urgència al Consell d'Estat, que ahir va abonar per unanimitat que el Govern presenti el recurs per considerar que la reforma de la llei vulnera l'article 23.1 de la Constitució, el 67.2 de l'Estatut i el 149 del Reglament del Parlament. La reforma, aprovada pel procediment de lectura única malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries ho desaconsellava, habilita el Parlament per investir el president de la Generalitat per via telemàtica. Però el Consell d'Estat insisteix en el seu dictamen que la investidura del president de la Generalitat ha de tenir caràcter «personal i presencial» i recalca que la reforma també va contra la «reserva reglamentària» del Parlament.

El Consell d'Estat, que s'oposa també al procediment de lectura única que es va utilitzar per a la seva aprovació, conclou que hi ha «fonaments jurídics suficients» per impugnar la llei, en concret, els articles 1 i 2 i la disposició addicional. Recorda que en el seu moment ja va dictaminar que a l'acte d'investidura «no s'admet» que el candidat pugui estar absent del debat ni que la seva intervenció es pugui fer per procediments que «evitin la seva presència». I assenyala que, si bé l'Estatut recull que el president de la Generalitat pugui ser substituït per un conseller «en els casos d'absència, malaltia, cessi per causa d'incapacitat i defunció», aquest article està pensat «per regular la suplència o substitució del president un cop hagi estat investit i pres possessió del seu càrrec, i no la del diputat proposat pel president del Parlament de Catalunya abans de ser investit com a tal».

Així, recorda que el mateix Estatut esmenta actes concrets que el president de la Generalitat «no pot realitzar en cas d'absència», com sotmetre's a una qüestió de confiança.

El Constitucional comença avui un ple que s'allargarà tota la setmana i en el qual previsiblement s'admetrà a tràmit el recurs del Govern, cosa que implicarà la suspensió automàtica de la llei. Fonts del TC consultades per Efe apunten demà com el dia més probable perquè això succeeixi.

Sobre la situació actual, el diputat de JxCat Eusebi Campdepadrós, que va advertir el Govern que «grapejar els tribunals és contrari a la separació de poders», va assegurar en declaracions als mitjans que «hi haurà debat d'investidura a principi de la setmana que ve». «I si el Constitucional el suspèn, veurem el nou escenari», va assenyalar el també secretari primer de la mesa del Parlament.

Una idea en la qual ha insistit la diputada d'ERC al Congrés Esther Capella, en assegurar que la majoria independentista del Parlament trobarà «la fórmula idònia» perquè hi hagi un Govern que «esmeni democràticament el 155» i es formi en els terminis previstos. Amb tot, el coordinador general del PP, Fernando Martínez Maíllo, pensa que els independentistes estan «intentant enredar» amb «propostes inviables» per governar Catalunya perquè «saben perfectament» que no hi pot haver «una investidura a distància» de Puigdemont.