n El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga el procés sobiranista, ha confirmat el processament de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els altres 22 processaments en aquesta causa i apunta a la possibilitat que els fets puguin ser qualificats de conspiració per a la rebel·lió, i es esreafirma que concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte. També indica que en el «cas hipotètic» que no s'acrediti que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processats el delicte de sedició, i així obre la porta per primer cop a rebaixar l'acusació.

El magistrat va dictar una resolució de 85 pàgines, en la qual desestima els recursos de Puigdemont i la resta d'investigats, excepte els exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret (a Bèlgica), que n'han presentat cap, contra l'ordre de processament pels delictes de rebel·lió, malversació de fons públics i desobediència. En aquesta resolució, el magistrat també afirma que les dades que li va lliurar recentment el ministeri d'Hisenda coincideixen amb els indicis de malversació recollits en la seva investigació contra els membres de l'exgovern.

Intervenció del rei

Llarena va recordar que la insur-recció promoguda pels artífexs del procés sobiranista va ser de tal envergadura que el rei Felip VI «va haver de dirigir un missatge a la nació i reclamar a la Generalitat respecte a l'ordre constitucional democràtic».

En la seva argumentació sobre l'existència d'un delicte de rebel·lió, el jutge insisteix que hi va haver violència «conscientment assumida i buscada», fins al punt -afegeix- que el rei, com a cap de l'Estat, «va dirigir un missatge a la nació i va reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya que respectés l'ordre constitucional democràtic. D'altra banda, i pel que fa al recurs de Vox, que reclamava incloure en el processament a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a l'expresidenta de l'AMI Neus Lloveras, el jutge ho rebutja perquè en la investigació no s'ha incorporat cap element probatori que els vinculi suficientment ni amb l'exercici de la violència desplegada ni que preveiessin la seva utilització al moment en el qual van desplegar la seva actuació.

Així mateix, respon «la inviolabilitat parlamentària» esgrimida pels membres de la Mesa de Parlament contra el seu processament per delicte de desobediència, i els contesta que aquesta no protegeix a qui converteix la seu de representació ciutadana «en un simple instrument per facilitar l'execució d'una actuació delictiva» ideada des de fora de l'activitat parlamentària.

En aquest sentit, assegura que això no és així «no només perquè la seva actuació desborda la seva tasca parlamentària, en importar i convertir la seu de representació ciutadana en un simple instrument per facilitar l'execució d'una actuació delictiva ideada, propiciada, impulsada i coordinada des de fora de l'activitat parlamentària, sinó perquè van exercir el seu parlamentarisme amb desatenció dels mandats que, en defensa dels drets constitucionals de tots, va emetre el TC, i que ho va fer precisament en aplicació dels mecanismes que l'ordenament jurídic estableix per conduir l'actuació dels parlaments», conclou.