El líder de JxCat, Carles Puigdemont, va anunciar ahir en un vídeo que el diputat del seu grup Quim Torra (Blanes, 1962) serà el pròxim candidat a la investidura com a president de la Generalitat.

Després que el Tribunal Constitucional hagi suspès la reforma de la llei de la presidència i hagi impedit així que Puigdemont fos investit a distància, l'expresident de la Generalitat va revelar finalment el seu «pla D», el quart candidat de JxCat a la investidura després dels frustrats intents d'investir el mateix Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Fonts de JxCat van indicar que Puigdemont ja havia comunicat personalment la seva decisió, abans de fer-la pública, al president del Parlament, Roger Torrent; a l'expresident de la Generalitat Artur Mas; a la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal; al portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, i als caps de llista territorials que van concórrer sota aquestes sigles el 21-D passat.

Puigdemont va confirmar el quart candidat a través d'un vídeo gravat a Berlín, d'uns deu minuts de durada, en què va posar èmfasi en la necessitat de recuperar les institucions catalanes i va demanar «un canvi d'actitud» a l'Estat.

L'expresident de la Generalitat va agrair a Torra que assumeixi la responsabilitat de dirigir Catalu-nya per iniciar «un període de provisionalitat» marcat per les condicions «que imposa l'Estat», entre les quals va citar l' «existència de presos i preses polítiques i l'amenaça permanent de continuar aplicant el 155».

Va considerar que han donat «moltes oportunitats a l'Estat perquè entengui que la resposta a un conflicte polític és el diàleg polític i no la repressió ni la regressió de drets i llibertats», però que «el bloc del 155 i els aparells de l'Estat continuen enrocats a bloquejar la política i avalar la repressió i la retallada de drets».

Els vots suficients

Puigdemont, que espera que Tor-ra reculli els vots suficients al Parlament, va dir que els correspon a ells «posar la responsabilitat que l'Estat [...] no mostra cap voluntat d'assumir» i també va culpar l'Estat de «continuar ocupant» les institucions catalanes.

En aquest context, va demanar un «canvi d'actitud de l'Estat en el seu conjunt», perquè, va dir, «des del 21 de desembre ja no tenia excuses, i en tindrà menys a partir de la investidura per fer el que farien totes les democràcies exemplars, consolidades i modèliques: reconèixer, respectar, dialogar i pactar». Puigdemont va considerar que és necessari formar Govern perquè «tenim d'entrada el deure de restaurar els efectes nocius del 155 i aplicar un veritable pla de xoc que posi al dia i permeti recuperar polítiques, persones i inversions injustament suspeses, cessades o congelades».

Si és elegit president, Torra liderarà un Govern cohabitat per JxCat i ERC amb Elsa Artadi i Pere Aragonès com les figures fortes de cadascuna de les forces polítiques. Artadi es perfila com a consellera de Presidència i també podria assumir Governació, segons diverses fonts consultades per Efe. Per part d'ERC, la persona de més alt rang serà Pere Aragonès, que assumirà el càrrec de vicepresident i responsable d'Economia. El Govern tindrà un responsable de comunicació i portaveu, que tot indica que serà Eduard Pujol, periodista i en aquests moments portaveu adjunt de JxCat al Parlament. Les carteres que corresponen a JxCat són Interior, que recauria en l'exalcalde de Premià de Mar Miquel Buch (PDeCAT); Ter-ritori i Sostenibilitat, que seria per a l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona (PDeCAT); Empresa i Coneixement, que assumiria l'alcalde de Valls, Albert Batet (PDeCAT), i Cultura, que dirigiria la diputada Laura Borràs (independent).

ERC preveu situar en Afers Estrangers i Relacions Institucionals l'eurodiputat Jordi Solé i en Salut, el director del CatSalut, David Elvira. La diputada d'ERC al Parlament Mònica Palacín aniria a Ensenyament; la parlamentària Ester Capella, a Justícia; la directora d'Igualtat del Govern destituït, Mireia Mata, assumiria Treball i Ocupació, i la diputada al Congrés Teresa Jordà, Agricultura, Ramaderia i Pesca.