Torra: «Només contemplo la possibilitat d'obeir el que decideixi el Parlament»

En una entrevista a TV3 recollida per Europa Press, va dir que també aplicarà el mandat de l'1-O impulsant un «procés constituent» i recuperant lleis suspeses pel TC, i penjarà un llaç groc a la façana de la Generalitat en solidaritat amb els presos sobiranistes. En ser preguntat per si la desobediència entra en els seus plans, va contestar: «Jo només contemplo la possibilitat d'obeir el que decideixi el Parlament, que és l'expressió de la voluntat dels catalans».

El nou candidat de JxCat per a la investidura com a president català, Quim Torra, també va demanar «disculpes» per si alguns dels tuits que va publicar anys enrere i en què criticava els espanyols van causar «alguna ofensa». Les forces no independentistes han arremès en les últimes hores contra Torra per diversos tuits publicats el 2012 i el 2013 des d'un antic perfil seu a Twitter, en els quals, per exemple, afirmava que els catalans viuen «ocupats pels espanyols des del 1714», «els espanyols a Catalunya són com l'energia: no desapareixen, es transformen», o «el feixisme dels espanyols que viuen a Catalunya és infinitament patètic, repulsiu». En declaracions a TV3, Torra va «lamentar molt» que la seva trajectòria professional «ara es vegi sota vigilància per sis tuits publicats fa sis anys».

«M'agradaria que es debatés sobre el meu currículum, sobre les coses que he fet i que faré», va afirmar Torra, encara que va afegir: «En qualsevol cas, si efectivament algú ha entès d'aquests tuits alguna ofensa, demano disculpes, perquè en absolut era aquesta la intenció».

Consellers i poder a l'exterior

Torra no va voler revelar noms de consellers perquè considera que el prioritari ara és la investidura, però està convençut de liderar un Govern «més fort i més unit que mai» i va assegurar que ja té clara l'estructura de l'Executiu. Així, va detallar que el seu Govern tindrà tres vies d'acció política: a l'estranger, a través de l'estructura que liderarà Puigdemont; a través de les institucions catalanes que ell liderarà i dels ajuntaments; i també a través «de la ciutadania mobilitzada».

«Catalunya té un repte monumental. No és només un conflicte polític, és una crisi humanitària perquè hi ha gent a la presó i a l'exili», va concloure. Torra va prometre ser un president per als 7,5 milions de catalans i va defensar que la millor manera de demostrar-ho és fer una defensa del «republicanisme i dels valors republicans».

Situat per Puigdemont al càr-rec, es va definir com un president per a una «etapa de transició i provisionalitat», i creu que és aviat per afirmar si s'esgotarà la legislatura de quatre anys. En ser preguntat per si Puigdemont li ha vetat l'ús del que va ser el seu despatx de president, va respondre que desconeix on haurà de situar-se i que no és rellevant.

La investidura, avui

El president del Parlament, Roger Torrent, va proposar ahir al migdia Quim Torra, de JxCat, candidat perquè pugui ser investit president de la Generalitat, després de constatar amb la ronda de consultes amb els grups parlamentaris que és qui té més suports. Tor-rent va signar ahir la convocatòria del debat d'investidura, que començarà avui a les 12 h. La segona votació serà dilluns, tenint en compte que Torra no aconseguirà avui la majoria absoluta de la cambra, que és de 68 diputats.

Per ser investit en primera votació, el candidat necessitarà el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, d'un mínim de 68 diputats. Si l'assoleix, significarà que la cambra aprova el programa de govern i serà investit, i si no és així es podrà sotmetre dos dies després a un segon debat i una segona votació, en la qual n'hi haurà prou que obtingui la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.