Quim Torra va ser investit ahir president de la Generalitat, gràcies als 66 vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la CUP, cosa que conjura el risc d'una repetició electoral imminent, encara que el 131è president assumeix que la seva etapa serà provisional i fonts de JxCat vaticinen eleccions en un termini d’un any.
Exactament 199 dies després de la destitució del Govern de Carles Puigdemont en aplicació de l'article 155 de la Constitució, el Parlament va elegir Torra president en segona votació i per majoria simple. Després dels intents fallits d'investir de nou Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, l'elecció de Torra anul·la la possibilitat d'una convocatòria automàtica d'eleccions per a mitjan juliol. Torra, que va rebre els 65 vots en contra de Ciutadans, el PSC, Catalunya en Comú-Podem i el PPC, pren així el relleu de Puigdemont, encara que tant en el seu discurs de dissabte com en el d'ahir va insistir que el seu propòsit és tornar a investir el seu antecessor.
Fonts sobiranistes auguren una legislatura curta, marcada pel pols constant amb el Govern de l'Estat -encara que s'aixequi el 155 amb la formació de Govern, Hisenda pot mantenir les mesures de control de les finances de la Generalitat- i les dificultats de Torra i el seu gabinet per tirar endavant les seves iniciatives, ja que la CUP ha deixat entreveure que no donarà suport als pressupostos. La situació de presos i exiliats, amb un judici potser abans d’acabar l'any, condicionarà també les relacions de la Generalitat amb l'Estat en els pròxims mesos.
Veus consultades de JxCat pronostiquen noves eleccions per a la primavera de l'any que ve, que podrien coincidir amb les municipals i europees del 26 de maig del 2019. De fet, Puigdemont va dir dissabte en una entrevista al diari La Stampa que Torra convocarà eleccions a partir del 27 d'octubre «si el Govern espanyol continua amb la persecució». Per visualitzar el seu respecte al president que considera «legítim», Torra viatjarà avui a Berlín per reunir-se amb Puigdemont, amb qui oferirà la seva primera roda de premsa des de la investidura.
El president del Parlament, Roger Torrent, va comunicar ahir al migdia per escrit al rei Felip VI la investidura de Torra com a president de la Generalitat. Quan Torra sigui sancionat pel rei, el nomenament haurà de ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i tindrà efectes a partir de la presa de possessió, que ha de tenir lloc dins els cinc dies posteriors, probablement demà.
En el seu discurs d’ahir, Torra va fer una crida a aprendre dels «errors» i va convidar els constitucionalistes a «rebutjar la presó per les idees». També va reivindicar una República «de tots» en què tothom gaudeixi de «plenitud de drets», i va assegurar que es crearà una assemblea de càrrecs electes. Torra ja va assegurar que serà lleial al mandat de l'1-O i que té l'objectiu de construir una República sense fer autonomisme.
El ja nou president va prometre una empresa Aigües Ter Llobregat «pública» i va fixar l'objectiu d'arribar a un sou mínim de 1.100 euros bruts, així com recuperar lleis recorregudes pel Govern central i suspeses pel Tribunal Constitucional, a més de prometre, en política fiscal, «recuperar el ple funcionament» de la «hisenda» catalana. Va afirmar que si Mariano Rajoy el truqués estaria «encantat de quedar demà a la Moncloa per parlar de tu a tu», alhora que va incidir en la necessitat de recuperar el diàleg «bilateral».
Durant el debat, l’oposició va tornar a retreure a Torra (de manera agra Inés Arrimadas) els seus tuits i escrits sobre «els espanyols», considerats per una part de l’opinió pública i política com a «xenòfobs», i va fer preguntes sobre l’acció de govern del que serà el nou executiu.
Per la seva banda, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va exigir saber el «dia i hora» en què el Govern aixecarà el 155, que ha estat, va dir, una «ocupació i denigració» de les institucions catalanes, mentre que l'actual líder d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, va demanar que s’impulsi des del nou Govern «un diàleg de país» i un «front democràtic» per tal de «lluitar contra la repressió» de l'Estat.
