L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l'exconseller Raül Romeva, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exdiputada Anna Simó han presentat davant la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem els seus respectius recursos de reforma contra la interlocutòria de processament del magistrat instructor Pablo Llarena. En els escrits, carreguen durament contra la instrucció de la causa i acusen Llarena de vulnerar greument el seu dret de defensa, així com de tenir un clar «biaix» en contra seva. Per això, han demanat arxivar la causa, davant la falta d'indicis incriminatoris que al·leguen, o traspassar-la al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és, segons ells, el tribunal a qui correspondria jutjar el cas.

En tres recursos als quals ha tingut accés l'ACN, els polítics d'ERC asseguren que el Suprem no és el tribunal competent per instruir aquesta causa, ja que pertocaria al TSJC. Així, recorden que tots els actes suposadament delictius s'han produït exclusivament a Catalunya, i que els seus suposats efectes a l'exterior no han de predeterminar el jutjat investigador.

En el mateix sentit, insisteixen que el amteix Suprem, la fiscalia i el TSJC han assumit reiteradament en anteriors ocasions que el delicte de rebel·lió s'ha de jutjar al tribunal català, com en el cas del 9-N. També es queixen que el fet de ser jutjats pel TS impedeix que hi hagi una segona instància de recurs de la possible sentència.

Però amb allò que són més crítics amb Llarena és per la suposada vulneració del seu dret de defensa, que Junqueras i Romeva qualifiquen d'«atac». Així, recriminen a Llarena els seus «prejudicis» contra els investigats, ja que molts dels indicis s'interpreten sempre en contra d'ells, cosa que el dret penal prohibeix.

També recriminen que la causa estigui dividida entre el Suprem, l'Audiència Nacional espanyola i el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, tot i que no totes les parts estan personades en els tres òrgans judicials. De fet, critiquen que es facin servir indicis aconseguits en altres jutjats per incriminar els investigats al Suprem, com declaracions d'encausats i testimonis o informes de la Guàrdia Civil, sense que ells no puguin preguntar res.