La Sala Segona del Tribunal Suprem ha acusat aquest dimecres a la Justícia belga d'"absència de compromís amb la col·laboració judicial" en rebutjar l'entrega dels exconsellers catalans Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig per un defecte de forma en les euroordres emeses pel jutge Pablo Llarena i considera que només el "desconeixement" de l'ordenament jurídic espanyol permet obviar l'ordre de processament del passat 21 de març en el qual es motiva els fets pels quals són acusats en relació amb el procés sobiranista.

Fonts de la mateixa Sala han reaccionat a la decisió adoptada per la Cambra del Consell --el tribunal belga de primera instància-- aquest dimecres i afirmen que no es comparteix la motivació per la qual es denega la seva entrega. Això "podria interpretar-se com una absència de compromís amb prestar la col·laboració judicial peticionada" pel jutge Llarena, destaquen.

La Cambra del Consell ha rebutjat, tenint en compte els criteris de la Fiscalia belga, l'entrega d'aquests tres processaments perquè la petició del jutge del Tribunal Suprem no es basa en una nova ordre nacional de detenció, sinó en el requeriment emès per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el novembre de 2017, quan investigava la causa. Segons la jurisprudència comunitària, cada ordre de detenció europea ha d'estar sostinguda per una ordre de detenció nacional.

Aquestes fonts --que apunten que la Sala encara està pendent de rebre la resolució del tribunal de Bèlgica-- subratllen que l'ordre de processament del jutge Llarena explica els "fets i arguments jurídics" pels quals són processats. Toni Comín està processat pel delicte de rebel·lió i malversació, mentre que Meritxell Serret i Lluís Puig estan imputats també per malversació i per desobediència.

En aquest sentit, les fonts de la Sala incideixen que aquest acte és el que explica "amb més desenvolupament argumental" els fets acusatoris, "a excepció de la sentència" i que "només el desconeixement del nostre ordenament jurídic, malgrat l'explicació donada com a informació suplementària, permet obviar l'ordre de processament en el qual descansa l'euroordre".

A més, recorden que el passat 23 de març, el jutge Llarena va ordenar lliurar les ordres europees de detenció sobre la base de l'argumentació de l'ordre de processament i atenent la petició de la Fiscalia.

El magistrat instructor del procés va remetre el 17 d'abril un escrit a les autoritats judicials belgues oferint "informació suplementària" en relació a les ordres europees de detenció emeses contra aquests ex-alts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont. Entre la documentació, Llarena va aportar l'ordre de processament per explicar els possibles delictes pels quals se sol·licita l'extradició dels tres exconsellers.

La malversació és un delicte de corrupció, segons Llarena

Va recalcar que es tracta d'uns fets complexos", en els quals "cada partícip ha tingut una contribució diferent", però que els tres han estat processats per l'ocupació presumptament de "diners públics per pagar les despeses derivades de celebrar un referèndum declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional i prohibit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", la qual cosa es "cataloga" en el Dret espanyol com "un delicte de corrupció". Només per aquests fets veu "oportuna" l'entrega.

Sobre Comín, en concret, va afirmar que es demana la seva extradició per un presumpte delicte de rebel·lió, "sense perjudici d'altres qualificacions" i va destacar que la seva participació va consistir "bàsicament a promoure que la Comunitat Autònoma de Catalunya declarés la seva independència de la resta de l'Estat espanyol i es constituís com una república independent, servint-se d'alçaments i mobilitzacions públiques que van arribar a contenir expressions de violència amb les quals es pretenia forçar a l'Estat a reconèixer la nova realitat política".