Les persones celíaques veuen incrementada la despesa en la cistella de la compra en una mica més de mil euros a l'any i es troben amb barreres en la seva vida quotidiana.

En els últims anys hi ha hagut avenços en favor de les persones celíaques, que a Espanya suposen el 1% de la població segons les estimacions de la Federació d'Associacions de Celíacs d'Espanya (FACE), però tot i així diverses de les seves reivindicacions segueixen sense ser escoltades .

Amb motiu del Dia Nacional del Celíac, que es commemora aquest diumenge, els celíacs insisteixen en la necessitat que es corregeixi "la bretxa bastant considerable" que hi ha a la cistella de la compra pel que fa a la de les persones que no tenen celiaquia i tot i que cada any es redueix, ho fa de forma lenta i escassa, tal com explica a Efe Maria van der Hofstadt, portaveu de FACE.

Segons l'últim informe de FACE, una família amb un afectat entre els seus membres paga 21,42 euros més a la setmana en la seva compra que una altra que no té cap celíac, fet que suposa 1.028 euros a l'any, prenent com a base una dieta de 2.000 a 2.200 quilocalories.

Per això, insisteixen que les administracions els compensin a través d'ajudes directes o mesures fiscals, entre d'altres solucions, però Van der Hofstadt assegura que "per part del Ministeri de Sanitat continua sense haver-hi cap tipus de col·laboració a aquest nivell".

Però també aquest col·lectiu té altres reclamacions perquè el seu dia a dia estigui cada vegada més normalitzat. Es queixen que si bé la llei de seguretat alimentària estableix l'obligatorietat que els centres escolars ofereixin menús sense gluten per a alumnes celíacs, la normativa no fa esment als d'estudis superiors, com les universitats.

"És on ens trobem el problema", subratlla la portaveu de la Federació, que afegeix que en les cantines de les universitats no hi ha opcions per a aquestes persones, però tampoc a les màquines de venda automàtica.

Tant la Federació com les associacions que la integren intenten "constantment" acostar-se a les universitats per solucionar la situació però "costa molt" a l'estar les cafeteries gestionades per concessions i empreses de càtering que no acaben de col·laborar.

"La solució dels universitaris celíacs és el tàper. A més, no pots llegir en les etiquetes dels productes de les màquines expenedores dels ingredients que els componen, de manera que, en moltes ocasions, acabes comprant alguna cosa que no et pots menjar", assegura Van der Hofstadt, qui pateix celiaquia.